Editorial
Covid, malaltia comuna
El debat sobre la consideració de la covid com a malaltia professional per a tots els assalariats s’ha reobert. Malgrat tot, el Govern mantindrà el criteri mentre el PS reitera l’oposició a una mesura que va votar a favor sense ser-ne conscient
En els primers moments de la pandèmia, el Govern va activar un seguit de mesures per pal·liar l’impacte econòmic sobre les empreses i les famílies. Entre el paquet d’actuacions destaca la consideració de les baixes per covid o els aïllaments en qualitat de contacte estret com a accident laboral. Aquesta decisió elevava significativament el grau de cobertura de l’assalariat, que el primer mes cobrava fins al 66% de la nòmina i a partir del segon el 70%. La despesa extraordinària per a la CASS i de rebot per al Govern, que n’acaba assumint el dèficit, obeïa, precisament, a una situació extraordinària i de màxima incertesa. Aquella mesura, com la majoria de les altres disposicions adoptades, es van anar aixecant gradualment. La decisió de tornar la covid a la categoria de malaltia comuna es va adoptar al Consell a final de juny dins d’una llei òmnibus. No hi va haver debat. De fet, és més que probable que la majoria dels consellers no fossin ni conscients que l’aprovaven atesa la complexitat d’aquests textos, que d’una plomada modifiquen nombroses lleis, i el tràmit d’extrema urgència amb què va ser tramitat. El mateix PS va votar-hi a favor per després esquinçar-se les vestidures per una mesura que va arribar a qualificar de “catastròfica”. El debat s’ha tornat a activar en plena sisena onada i amb els contagis desbocats. El Govern i la seva majoria parlamentària tornen a rebre la pressió, especialment des de les files socialdemòcrates, perquè es reconsideri com a baixa professional. El context, però, és radicalment diferent respecte al primer any de crisi sanitària. Milers de persones estan infectades de manera simultània, l’efecte de les vacunes ha reduït la virulència de la malaltia i l’òmicron, tot i ser altament infecciosa, és més benigna i té uns terminis d’incubació i de recuperació molt més curts. Ni la CASS, prou escurada per la pandèmia, ni el Govern, que arrossega un important endeutament, estan en disposició de fer front a aquesta despesa per baixes que per a l’afiliat s’assimilen per durada a les de la grip.