Editorial
Viure amb una discapacitat
Les persones amb diversitat funcional haurien de poder tenir una forma de vida més còmoda que la que s’imposa a causa de les barreres arquitectòniques i, especialment, per la poca empatia d’una part de la societat.
Encara que es faci l’esforç de posar-se en la pell d’una persona que té una discapacitat, és impossible arribar a comprendre les dificultats que pateixen en la seva vida quotidiana, a vegades només per petits detalls que serien fàcils de solucionar per part de les administracions, i altres per la comoditat o la barra d’alguns ciutadans que pensen que per ocupar un espai reservat o una vorera no passar res si és només per uns minuts. Hi ha molts estudis que aprofundeixen en aquesta problemàtica que afecta una part de la població. Moltes de les persones amb discapacitat física enquestades s'han sentit discriminades alguna vegada a causa de la seva discapacitat. S'entén per discriminació per motius de discapacitat: qualsevol distinció o exclusió que tingui el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement o l'exercici de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, etc. Les situacions discriminatòries més nomenades per les persones enquestades tenen lloc a l'àmbit laboral –per exemple, dificultats d'accés al mercat laboral– i/o en la relació amb l'entorn, on la gent té comportaments inapropiats: “La gent em mira”, “la gent em diu coses desagradables”. Com molt bé diu la presidenta d’Amida, és difícil opinar sobre com és la vida de les persones amb diversitat funcional quan no es pateix dia a dia els problemes quotidians. Tot i que s’ha avançat, les ciutats encara no estan dissenyades per acabar amb els obstacles i les barreres i, el que més greu sap, hi ha encara una falta de comprensió i d’empatia per part d’algunes persones que és segur que fan més mal que qualsevol impediment arquitectònic. La Fundació Institut Guttmann impulsarà a Andorra el projecte Participa, que facilitarà al Govern conèixer la percepció de les persones amb discapacitat sobre diferents àmbits socials, saber quins factors els faciliten la vida i quins els la fan més difícil i, així, traçar polítiques que en millorin el dia a dia. Que no quedi només en paper.