Editorial
Cooperació en salut mental
L’opció de convertir el seminari conciliar de la Seu en un gran psiquiàtric representa una magnífica oportunitat per fer tornar la trentena de pacients d’Andorra que segueixen tractament en centres especialitzats de l’estranger
El pla integral de salut mental i addiccions apunta la idoneïtat de fer tornar a Andorra aquells pacients d’estada llarga ingressats en centres fora del país. El servei de salut mental de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell es limita només a la contenció dels casos greus abans de la seva derivació a clíniques especialitzades de l’estranger convencionades amb la seguretat social. Es trobarien en aquesta situació unes 35 persones, segons les darreres dades fetes públiques pel ministeri de Salut, un volum prou important que ja justificaria la necessitat d’estudiar un recurs dins del país. La distància no tan sols contribueix a aïllar més pacients en una situació de privació de llibertat, sinó que representa un problema afegit per a les famílies, dificultant el compliment del règim de visites. El Govern va assolir en la darrera compareixença pública per pronunciar-se sobre aquesta qüestió el compromís d’analitzar al llarg d’aquest any els requeriments i les opcions per construir un centre especialitzat que doni resposta a aquesta problemàtica. Aquesta voluntat ha coincidit amb el projecte del bisbat d’Urgell de destinar els diners rebuts d’una herència a habilitar com a centre psiquiàtric el seminari conciliar de la Seu, un edifici neoromànic de mitjan segle XIX i pràcticament desocupat. Aquesta instal·lació no tan sols donaria resposta a les necessitats de l’Alt Urgell i les comarques limítrofes, sinó que permetria esdevenir el centre de referència d’Andorra. El Govern, de prosperar aquesta iniciativa que sembla força encarada, podria donar resposta a una necessitat reiterada per les associacions de familiars implicant-se en el finançament de les despeses de funcionament del centre. Reiteradament s’han apuntat les possibilitats de la cooperació transfronterera a l’àrea pirinenca, especialment en temes relacionats amb la salut. La frontera, com ho ha estat en el cas de l’aeroport, no ha de ser cap impediment per a l’assumpció d’acords que no tan sols beneficiïn les institucions, sinó, especialment, la gent del territori.