Editorial
Impostos generals i locals
La taula tripartida tributària haurà d’analitzar quina pressió fiscal volem per assegurar el funcionament del país sense perdre competitivitat, però sobretot la forquilla de cada impost i el repartiment d’ingressos entre Govern i comuns
Quan el Govern, el Consell General i els comuns seuen al voltant de la mateixa taula, més enllà de festes de guardar, alguna cosa es cou. Ahir, sota la presidència del cap de l’executiu, Xavier Espot, es va celebrar la primera de les reunions de treball per a la reforma del sistema fiscal amb representació de l’administració general, dels comuns i dels grups parlamentaris. Les premisses principals són compartides per totes les parts: l’homologació internacional, la competitivitat de l’economia, el reforç de l’estat del benestar i el manteniment de la capacitat inversora. Els equilibris entre aquests eixos i, sobretot, com es repartirà posteriorment el pastís entre el Govern i els comuns ja no són tan evidents. Més enllà de la necessitat de revisar l’estructura tributària global, la Taula de reforma hereta les seqüeles de la fallida reforma de les competències i les transferències. La crisi del coronavirus ha confirmat com de mal repartit està el finançament de l’administració general i les parròquies, fins al punt que els comuns han decidit voluntàriament, alguns amb més gasiveria que d’altres, fer aportacions al fons de solidaritat per ajudar l’Estat a afrontar el creixement de la despesa i la caiguda d’ingressos a causa de la pandèmia. I mentre que el Govern ha acumulat un deute milionari, les parròquies, exceptuant les que tenen més participació en els camps de neu, han equilibrat els comptes sense problemes. Les reunions tot just acaben de començar. El treball serà laboriós i complex i, de ben segur, s’allargarà a la pròxima legislatura. Els participants en les converses hi són en qualitat de les institucions que representen. Tots ells, però especialment els cònsols i els consellers generals escollits a la circumscripció territorial, han d’entendre que el benestar a les parròquies passa per un Govern suficientment finançat d’acord amb les competències que té atribuïdes, que els recursos no són il·limitats i que durant els propers anys caldrà afrontar la caiguda progressiva dels ingressos del tabac.