Editorial
Turisme i sostenibilitat
Que hi torni a haver cues és una excel·lent notícia per al sector turístic i l’economia en general. Ara bé, el model de turisme de masses i de creixement sostingut de la població presenta molts interrogants a mitjà termini
La presidenta d’Autèntics Hotels, una de les dues patronals, va plantejar dilluns des del plató del Diari TV, la televisió en streaming del Diari d’Andorra, un debat de fons sobre el model turístic del nostre país. I ho va fer precisament quan el sector torna a respirar després de la pandèmia. L’elevada ocupació s’ha mantingut passades les festes enfilant-se la setmana passada fins al 70% de mitjana, segons les dades de la Unió Hotelera. El boom que ha viscut Andorra les darreres dècades ha estat marcat pel turisme de masses basat, en primera instància, en les compres, molt per davant de l’esquí o la natura. La tendència s’ha anat capgirant però el volum encara té un pes determinant per fer funcionar la maquinària. Només cal veure el parc d’allotjaments turístics, amb 31.000 llits l’any 2021, per adonar-se de la necessitat de mantenir un flux constant de visitants per les dues fronteres. El Govern ha treballat en aquesta línia potenciant esdeveniments exclusius com el Cirque du Soleil, l’Andorra Mountain Music o l’Andorra Shopping Festival per atreure els turistes. La política ha anat acompanyada per altres accions com l’acord amb Ironman o el projecte de l’heliport al pla de la Caubella per captar també els visitants d’un perfil econòmic superior. La convivència entre els dos públics objectius no és evident si no hi ha una oferta diferenciada i es pot garantir una experiència d’acord amb les expectatives. El debat, tal com apuntava Santuré, va en paral·lel al de la sostenibilitat i es pot extrapolar al creixement general del país. Gran part del negoci turístic es basa en el fet que el volum compensa el baix marge. Ara bé, ni és pot menystenir un model que dona vida a molts negocis i feina a bona part dels assalariats del país ni es pot pretendre una transformació sense deixar-hi plomes. Repensar-nos per redimensionar-nos amb criteris de recursos naturals, infraestructures, habitatge o mobilitat exigeix un debat valent entre administracions, agents econòmics i societat civil que potser ja és moment d’afrontar.