Editorial
Passar pàgina olímpica
La Generalitat descarta Andorra amb vista a la candidatura als Jocs Olímpics del 2030. Catalunya no es planteja cedir cap de les proves d’esquí alpí, disciplines en què Grandvalira s’ha convertit en el màxim referent dels Pirineus
La vigília de la visita a Andorra del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, la seva consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va plantejar de manera clara i cristal·lina el posicionament respecte a l’eventual inclusió d’Andorra en la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. En la mateixa entrevista radiofònica en què apuntava els beneficis que podria comportar l’obertura internacional del projecte, mencionant explícitament França, Suïssa o Sarajevo, descartava totalment l’opció andorrana, que podria representar una competència per a les estacions catalanes a l’hora d’acollir les proves d’esquí alpí, previstes a la Molina i Masella, o les de freestyle i snowboard, a Baqueira Beret. La consellera, amb una sinceritat sorprenent, va plantejar una escenari amb Catalunya liderant la candidatura amb diverses seus secundàries com l’Aragó, a qui deixarien l’esquí de fons, i ciutats dels Alps que disposin dels equipaments per a la celebració dels salts de trampolí o l’skeleton. Les paraules de la consellera lliguen amb el plantejament del seu secretari general de vicepresidència i Infraestructures, l’urgellenc Ricard Font, i topen de front amb la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que en una entrevista al Diari el gener passat titllava Andorra de “soci imprescindible en un projecte d’envergadura”. El president Aragonès podrà exposar avui en persona davant del cap de Govern les raons que han dut a excloure Andorra tot i els reiterats oferiments de les autoritats del país. La sinceritat de Vilagrà permetrà no fer més tombs ni perdre temps en un projecte que presenta més dubtes que certeses, especialment amb un plantejament que difícilment obtindrà el vistiplau del mateix Comitè Olímpic Espanyol. Andorra té un repte majúscul sobre la taula com és la candidatura al Mundial d’esquí alpí, del 2027, un pas que s’ha fet després d’un treball continuat en l’organització de grans proves de la Copa del Món i de la Copa d’Europa i que l’han convertit en el referent absolut dels Pirineus.