Editorial
A l'ombra de la candidatura
Els governs català i andorrà tenen un ampli ventall d’àmbits de col·laboració: cultura, connexions, comerç exterior, protecció civil... L’interès de la reunió Espot-Aragonès va girar, no obstant això, al voltant de la candidatura als Jocs
La transcendència institucional de la visita del president català, la primera en dotze anys, va quedar deslluïda per la polèmica sobre la candidatura olímpica. La trobada oficial donava continuïtat a l’encontre que els mateixos Xavier Espot i Pere Aragonès van celebrar a Barcelona el 13 de juliol per fixar un nou marc de relació i posar fi al distanciament entre les dues administracions amb un missatge clar a transmetre: la voluntat de cooperar de manera lleial en amplis territoris. El preàmbul, però, el va posar la consellera Laura Vilagrà, que dijous va descartar totalment la participació d’Andorra a la candidatura. Tancava una via de col·laboració bilateral, segurament una de les més importants, que Aragonès va haver de reobrir ahir mateix de manera genèrica tot i emparar-se en el fet que el projecte està “en un estadi tècnic” per no haver de donar detalls suplementaris, detalls, però, que tant Vilagrà com el seu número dos, Ricard Font, no han tingut problemes a explicitar i que deixen fora Andorra. També hi va passar de puntetes el cap de Govern, que, no obstant això, hàbilment va reivindicar Andorra com el domini esquiable més gran i dotat del sud d’Europa, amb experiència en organització d’esdeveniments internacionals i pistes homologades fins i tot per al descens, uns actius molt superiors a les estacions de l’altra banda de la frontera. La politització de la candidatura pirinenca als Jocs Olímpics d’hivern 2030 fa recomanable que Andorra mantingui les distàncies. La relació de les tres administracions que hi treballen és complexa, especialment entre els governs de l’Aragó i Catalunya, que sumen a altres litigis les discrepàncies sobre el lideratge del projecte. S’hi afegeix la falta de consens entre les forces polítiques catalanes, i, a més, la posició final està condicionada a una consulta popular a les comarques afectades. L’únic ben cert és que si s’arriba a articular la candidatura té moltes possibilitats de prosperar. Cada cop són menys les ciutats que s’interessen per organitzar els Jocs d’hivern, que perden impacte mediàtic edició rere edició.