Editorial
Més que una novena plaça
El rosari de lesions a què s’ha enfrontat Joan Verdú al llarg de la seva carrera donen valor excepcional a la novena plaça als Jocs de Pequín. L’esquí nacional disposa d’un referent que ha demostrat que Andorra pot tenir un lloc a l’elit
Fa deu anys Joan Verdú es confirmava com la gran esperança de l’esport andorrà. L’esquiador obtenia la medalla de bronze als Jocs Olímpics de la Joventut disputats a Innsbruck (Àustria) en la disciplina de supergegant. Des de llavors, la prometedora carrera del corredor andorrà s’ha vist marcada per les greus lesions amb llargs períodes de recuperació. Verdú ha sabut refer-se de l’adversitat. La fortalesa mental, el sacrifici, l’ambició i la capacitat de treball han permès que es recuperi dels múltiples cops, alguns de tan greus com el patit als Jocs de Sotxi, i als 26 anys s’ha colat a l’elit mundial del gegant. Tres victòries consecutives a la Copa d’Europa, en què lidera la classificació general, i el 22è lloc al supergegant de dimarts passat feien créixer les expectatives, però resultava difícil imaginar l’excepcional cursa que va protagonitzar. Si ja és per si sol una fita aconseguir situar-se en la tretzena plaça a la primera baixada partint amb un dorsal altíssim i amb unes condicions meteorològiques i de visibilitat nul·les, a la segona ronda encara es va superar amb el tercer millor temps, que li va atorgar la novena plaça final, a un lloc i un sospir del diploma olímpic. L’històric resultat ha estat un bàlsam per a la Federació Andorrana, que ha vist com mentre que en el nòrdic, sense quasi base, ha sorgit un talent excepcional com Irineu Esteve i en boarder cross Lluís Marín va situar Andorra en llocs capdavanters a la Copa del Món, en les disciplines d’alpí els resultats es resistien. Verdú ha esdevingut un referent per als companys de l’equip nacional i de la base. El seu missatge d’ambició i valentia ha d’apuntalar l’autoestima i reforçar la competitivitat dels corredors de l’equip nacional. L’esforç realitzat en els darrers anys amb programes professionalitzats i abundants recursos públics dedicats a l’esport nacional prenen sentit si van acompanyats de resultats. Perquè no hi ha millors ambaixadors de les estacions i de les proves internacionals celebrades a Andorra que els propis esquiadors.