Editorial
El ministre del coronavirus
Martínez Benazet ha gestionat la sanitat pública més enllà del coronavirus però serà recordat com el ministre que va liderar la lluita contra la pandèmia, quasi dos anys extenuants amb decisions tan complexes com el confinament total
El cap de Govern va anunciar ahir solemnement la renúncia de Joan Martínez Benazet com a ministre de Salut. És una baixa no esperada, que s’ha gestat en les darreres setmanes amb absoluta discreció i forçada pels problemes de salut derivats de la covid. La patologia, tot i no ser greu, impedeix que es dediqui amb plenitud al ministeri i, per tant, se n’ha acordat el relleu. Martínez Benazet ha estat el rostre de la lluita contra la crisi sanitària. Comptar amb un pneumòleg per liderar la política sanitària durant la pandèmia ha estat un autèntic luxe per al Govern i el país. El rigor mèdic i polític s’ha complementat amb una visió global d’Estat, necessària per equilibrar mesures preventives i protecció de l’activitat econòmica, i una capacitat comunicativa que ha transmès credibilitat i confiança a la ciutadania. Martínez Benazet se’n va amb l’aura de ministre més popular de l’executiu. Les compareixences diàries en els moments més durs de la pandèmia, algunes de les quals des de casa en estar confinat, van aturar el país. Els seus missatges han servit per conscienciar sense alarmisme i per contribuir a un sentiment cívic de la població que disciplinadament va complir les recomanacions sense recórrer a mesures més contundents com ara la declaració de l’estat d’alarma. Martínez Benazet, la tasca del qual ha estat majoritàriament reconeguda per tots els grups polítics i el gruix de la població, també s’ha hagut d’enfrontar a les desqualificacions de sectors negacionistes i antivacunes, que l’han convertit en el boc expiatori. Ahir, amb la veu trencada per l’emoció, es va acomiadar amb un agraïment general: als companys de viatge polític, a l’equip del ministeri, als professionals mèdics, als ciutadans... El substituirà el fins ara president de la CASS i també metge Albert Font. Serà un relleu continuista amb un període de traspàs més que suficient per afrontar el darrer tram de la legislatura amb qüestions transcendents com ara la finalització del pla integral de salut mental o la reforma sanitària.