Editorial
Reivindicar els drets laborals
Tècnics de Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) són una figura reconeguda des del 1995. Però molt probablement el gran gruix de la població desconeix qui són, malgrat que n’ha tractat. Per reivindicar-se han impulsat una associació.
Des d’aquell 1995 ja no són auxiliars d’infermeria, però aquesta és la denominació per la qual se les coneix encara popularment. La demanda que se les consideri com a TCAI va, però, molt més enllà de la denominació. Tenen un seguit de reivindicacions històriques que ara posen sobre la taula des de la força que dona fer-ho de manera conjunta i que van associades al fet que se les equipari amb altres tècnics de l’àmbit sanitari; tècnics de farmàcia i de transport sanitari. De fet, indiquen, ja ho estan quant a les seves obligacions. De la mateixa manera que les altres dues figures, necessiten un grau mitjà de formació per accedir a treballar al sistema públic de salut, però les condicions laborals i salarials, en canvi, no estan equiparades. El de sou, assenyalen, comporta percebre 130 euros menys respecte al que els tocaria per escala laboral. Però, més enllà de la legítima demanda econòmica, també reclamen el reconeixement professional i de la tasca fonamental que fan en l’atenció a les persones i sent “els ulls i les mans” dels professionals d’infermeria. L’associació ha nascut amb 160 persones inscrites que fan part del sistema públic però també de l’àmbit privat. Una unió que ja ha donat fruits perquè les mateixes impulsores han explicat al Diari que des que plantegen les demandes com a col·lectiu se les ha començat a escoltar. Andorra encara no és un país amb una situació normalitzada respecte a sindicats o agrupacions de treballadors. La por a significar-se i a les represàlies que pot comportar pesen encara molt a les plantilles i qüestions afegides com l’elevada rotació laboral tampoc hi ajuden. Per això és important que cada cop més col·lectius trenquin amb aquests temors i s’organitzin. És, a més, un guany per a l’empresari o el responsable de la institució pública, en cas que es tracti d’organismes vinculats a l’administració. Disposar d’un interlocutor és un pas endavant en la gestió dels recursos humans malgrat que s’hagi de trobar l’equilibri entre les demandes i allò que l’empresa o administració pot concedir.