Quants pisos buits hi ha?

Per fi l’Estat, entès com la suma de totes les administracions, disposa d’informació en què basar les polítiques d’habitatge. Han calgut anys i la creació d’un institut específic per aconseguir tenir una fotografia, encara no prou nítida, d’algunes de les principals magnituds del sector. Se’n troben a faltar d’importants que s’hauran d’anar incorporant de manera progressiva però, sens dubte, el que més grinyola és que hores d’ara el nombre de pisos buits sigui encara una estimació força aproximada. Els responsables d’Estadística n’han computat 6.238 i així es va explicar a la roda de premsa d’ahir. Hi ha un element, però, del qual no es va fer esment i és que les dades de tres parròquies –Ordino, la Massana i Sant Julià– són molt parcials perquè la font principal –les mútues elèctriques– no disposen de la informació específica sobre tots els habitatges sense comptador contractat. És a dir, més de cinc anys després que al Consell General es comencés a demanar la informació, continua sent aproximada. En tot cas, els sis mil i escaig pisos buits donen una idea força precisa del mal que patim. No és que el parc immobiliari sigui insuficient, és que prop d’un 15% no formen part del mercat perquè per una raó o una altra en queden fora. I mentrestant, qualsevol projecte públic a mitjà termini per construir una quarantena de pisos socials a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany és objecte de titulars dels mitjans com si fos la solució. Les promocions públiques són necessàries per possibilitar que famílies amb dificultats econòmiques tinguin accés a l’habitatge, però encara ho és més afavorir que els pisos desocupats entrin al mercat de lloguer i això només s’aconsegueix amb una política fiscal incentivadora. I no val a dir que ja s’ha aprovat un impost sobre els immobles en desús. Si el tipus de cinc euros per metre quadrat ja és per si sol prou ridícul, encara ho ha estat més que tan sols hi hagi hagut catorze declaracions. Se li ha girat molta feina al Govern per fer complir un impost que els mateixos propietaris s’han pres de broma.