Dignitat a la presó

És de sentit que comú que la presó no s’assimila a un hotel de luxe. El sol fet d’estar privat de la llibertat i d’estar reclòs durant temps entre quatre parets és un càstig molt dur. Això no ha de fer oblidar que els interns són persones i que tenen els seus drets dins del règim disciplinari que suposa ser un reu per haver comès un delicte. L’objectiu és la reinserció i la societat ha de comprendre que un cop s’ha complert la pena imposada per la justícia, la persona ja no està en deute amb la societat, malgrat que hi ha delictes que possiblement no hi ha forma de compensar pel dolor que suposen. El centre penitenciari de la Comella està aquests dies en el focus mediàtic per diferents raons, però cap d’elles suposa una novetat, sinó que s’arrosseguen en el temps mentre no s’hi posi solució. Aquesta setmana els ciutadans han assistit atònits a la denúncia que ha sorgit de dins de la presó sobre el presumpte tracte de favor a dos carcellers que es van quedar adormits a la sala de control operatiu. Les queixes apunten al director adjunt, però hi ha altres que assenyalen el director. Els sindicalistes tenen por perquè temen represàlies. Es parla de càrrecs importants que devien hores a l’empresa –la presó– i que a principis d’any es van permetre la llicència de posar el comptador a zero. Ara el PS posa el punt de mira en els interns, quelcom més important que les disputes internes. Costa creure que durant tant de temps cap intern hagi demanat el vis-a-vis íntim després de les restriccions per la pandèmia. No es poden adoptar decisions arbitràries. El PS denuncia que els interns passen massa hores dins la cel·la, sense relació interpersonal, en condicions equivalents als presos de primer grau. També que s’estableix un període mínim de reclusió per accedir a determinades comunicacions amb l’exterior, que s’ofereixen comunicacions telemàtiques només en substitució del vis-a-vis o que no es modifiquen els dies per a visites íntimes en cas que la interna tingui la menstruació. No es tracta de defensar privilegis, únicament un tracte humà.