Sancions i refugiats

Un cop garantides les qüestions més urgents com són la repatriació dels andorrans que es trobaven a Ucraïna i el retorn a casa dels turistes a qui la invasió russa va agafar entre nosaltres, és hora de centrar-se en el posicionament en dues qüestions centrals. En primer lloc, respecte a l’alineament amb el programa de sancions pactades contra Moscou i Minsk i, de manera específica, contra el president Putin i altres personalitats i empreses properes als règims totalitaris rus i bielorús. En aquest cas l’actuació del Govern és ferma i sense titubejos fins al punt que, per donar cobertura legal al bloqueig de comptes o el tall de l’operativa amb entitats financeres del país, el consell de ministres aprovarà avui i sol·licitarà al Consell general la tramitació d’extrema urgència i necessitat per una llei específica. Nombrosos estats s’han sumat a aquesta iniciativa, que penalitza directament l’oligarquia i l’economia lligada a l’establishment, l’efectivitat de la qual depèn en gran mesura de l’aplicació a gran escala. Fins i tot algun estat de llarga trajectòria de neutralitat i secret bancari com és Suïssa s’hi ha afegit. L’altre gran front és l’humanitari, i aquí la posició del Govern ja no és tan precisa. La crisi generarà milions de desplaçats i és imprescindible, davant la perspectiva d’allargament de la crisi, donar cobertura i refugi a totes les persones que, de moment, estan arribant massivament als països fronterers de l’oest com són Polònia o Hongria. És una obligació ètica i moral dels estats, davant la ignomínia de l’imperialisme rus, donar acollida a la població refugiada, integrada bàsicament per mares, infants i ancians. Cada país, en la mesura de les seves possibilitats i legislació, ha d’habilitar mitjans per permetre l’arribada de famílies que fugen de la guerra. La tramesa d’ajuda financera o material és important per resoldre la urgència humanitària però cal mirar més endavant i buscar solucions més estables a mitjà termini. Li ho devem als nostres principis i valors, als drets humans i a la solidaritat amb un poble assetjat.