Editorial
Front comú contra la guerra
Andorra ha fet un front comú contra la invasió d’Ucraïna. Concentracions al carrer, campanyes de recollida d’aliments, medicaments, roba o diners, condemna en organismes internacionals i avui aprovació de la llei de sancions
El Consell General debatrà aquest dijous el projecte de llei d’aplicació de sancions internacionals. És un text legal breu, de només vuit articles, destinat a donar cobertura legal a les actuacions contra Rússia, els seus jerarques i l’oligarquia econòmica. Les disposicions són genèriques, sense referència explícita a cap país en concret; correspondrà al Govern definir les sancions i els destinataris per la via del decret sense necessitat de ratificació de la Cambra, que n’estarà informada a través de la comissió d’Exteriors. Ha de servir per a aquesta crisi i a per qualsevol altra en què Andorra vulgui sumar-se a una acció d’organismes multilaterals en defensa del respecte al dret internacional. La tramitació exprés, amb qualificació d’extrema urgència i necessitat, no ha d’impedir la celebració d’un debat parlamentari intens i ric en matisos sobre la invasió d’Ucraïna. Cal preveure un ampli suport a les mesures d’alineament amb la comunitat internacional davant un greu atac contra el dret internacional, la inviolabilitat de les fronteres, la integritat territorial dels estats i els drets humans. Si sempre és important que les decisions de la cambra comptin amb el màxim suport, en aquest cas, atesa la significació internacional de la causa, el consens és més desitjable que mai. El món ha articulat un front comú amb escasses fissures. L’assemblea de l’ONU va aprovar ahir amb una majoria aclaparadora la condemna, evidenciant l’aïllament de russos i bielorussos. Tots els països europeus, Andorra inclosa, van votar-hi a favor, com ho faran la majoria dels consellers generals que avui es pronunciaran sobre el projecte de llei. No hi ha millor apologia de la pau i l’antibel·licisme que la denúncia explícita i la persecució de l’agressor, especialment quan el diàleg i el multilateralisme no tenen opció. En el moment de prémer el botó de vot, els electes no només hauran de recordar a qui representen sinó també com volen que els recordi la història, si alineats amb la democràcia o com a còmplices de la ignomínia en nom d’una presumpta neutralitat.