Editorial
Clima tòxic a la presó
El ministre d’Interior ha encomanat un informe sobre el clima laboral entre els funcionaris de la presó, un centre que viu instal·lat en la tensió permanent amb tres sindicats més centrats a defensar quotes de poder que la situació laboral
El ministeri d’Interior és dels més complexos del Govern, fins al punt que durant molts períodes ha estat complicat trobar la persona que l’encapçali. No es tracta tan sols de la dificultat de les responsabilitats que té atribuïdes, com l’ordre públic, la seguretat viària, la justícia o catàstrofes i emergències, també per les dificultats de gestió dels diversos departaments, especialment la policia i el centre penitenciari. Si antigament el servei d’incendis i salvament també era un focus de conflicte, la pressió s’ha rebaixat, una distensió que juga a favor de la tasca que desenvolupa, ja per si mateixa molt apreciada, i de la percepció de la població sobre el cos. No ha millorat, en canvi, la situació a la policia, en què les pugnes internes entre clans s’han vist abonades per una direcció faltada de lideratge incapaç de garantir la confidencialitat de les investigacions. Els titulars els ocupa en aquests moments el centre penitenciari, amb un enfrontament obert amb protagonisme dels tres sindicats, el SIP, l’SPP i l’SPA, aquest darrer alineat amb la direcció i especialment amb el director adjunt, que es troba a l’epicentre de tot el conflicte. Aquesta hiperactivitat sindical en organitzacions relativament petites està més relacionada amb les lluites de poder internes i l’articulació de bàndols que no pas amb la defensa dels interessos laborals i corporatius com correspondria. El mateix ministre de Justícia i Interior, ja recuperat de la covid, va comparèixer ahir davant els mitjans per anunciar l’elaboració d’un estudi sobre clima laboral, la simple comanda del qual ja suposa un qüestionament de la tasca realitzada pels dos directors del centre. El titular d’Interior situa al mateix nivell les opinions dels responsables i dels representants sindicals, mentre a la presó es repeteixen les situacions límit des del punt de vista disciplinari. L’experiència demostra que aquest tipus d’enquestes, per la seva pròpia naturalesa, rarament aclareixen gran cosa i que, per tant, només allarguen indefinidament situacions que exigeixen mesures urgents.