Editorial
Protegir l'historial clínic
La història clínica compartida és una eina indispensable per a la reforma sanitària i per acabar amb un dels mals endèmics del sistema: la manca de comunicació entre professionals per evitar la gestió deficient de recursos
Dos anys després de l’entrada en vigor de la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, el 2019, es va conèixer que s’havien obert quatre expedients a professionals que treballaven a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell per les sospites d’un ús indegut de les dades dels pacients. Ara, cinc anys després de l’entrada en vigor del text legislatiu, el Govern ha aprofitat el projecte de llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina, aprovat recentment pel consell de ministres, per modificar el règim disciplinari de la llei del 2017 respecte a l’ús indegut de les dades dels pacients. La història clínica compartida és una eina indispensable per a la reforma sanitària i per acabar amb un dels mals endèmics del sistema, la manca de comunicació entre professionals que ha derivat en duplicitat de visites o proves diagnòstiques i en la consegüent gestió deficient dels recursos. També és una eina sensible per la informació que conté i per això és important que tingui associat un sistema de protecció impecable que garanteixi la privacitat de les dades dels pacients, que els professionals accedeixen únicament a les que els concerneixen i que aquestes s’usin sols en benefici de la salut dels usuaris. S’ha d’evitar que plani el dubte sobre la gestió d’aquesta eina per la seva rellevància. L’ús de la història clínica compartida ja s’ha estès entre tots els professionals del sistema sanitari públic i cal facilitar-los la formació adequada per al bon funcionament d’aquest instrument comú. Aquesta interconnexió s’ha de veure com un avenç significatiu en el si d’un sistema sanitari que té bondats, però que ha pecat de descontrol en determinades pràctiques. Des del ministeri de Salut sempre s’ha defensat que la reforma el que ha de portar és una gestió més eficient dels recursos. En un escenari de creixement de la despesa per l’envelliment de la població, les malalties cròniques o l’encariment dels tractaments és vital vetllar pel bon ús dels diners. I el sistema s’ha de dotar de les eines per assolir-lo.