Editorial
Sense temps per perdre
Al Govern se li ha girat feina. La recentment creada comissió interministerial per avaluar la situació dels refugiats ucraïnesos haurà d’actuar amb celeritat per donar cobertura legal i humanitària als que ja són aquí i als que vagin arribant
El segle XX va ser un període de contrastos per a Andorra. Mentre que les primeres dècades la difícil situació econòmica va portar molts joves a marxar a Espanya i França a la recerca d’oportunitats, la construcció d’infraestructures a mitjan dècada dels anys trenta, la Guerra Civil espanyola, primer, i la Segona Guerra Mundial, després, van convertir les valls en lloc d’acollida tant de treballadors com d’exiliats. Superat el conflicte bèl·lic, l’statu quo andorrà va permetre un creixement permanent, sostingut amb l’arribada de mà d’obra. Com a país coneixem les dues cares de la moneda. Tenim molts nacionals que no han tornat i conserven la ciutadania, de la mateixa manera que hi ha molts dels nostres joves que fan carrera professional a l’estranger. Igualment el país ha assimilat riuades d’immigrants, que han contribuït a la riquesa i que han triat Andorra per convertir-la en casa seva. Amb aquests antecedents, no podem restar impassibles a una crisi humanitària com la ucraïnesa. La societat ha respost amb energia a les crides per aportar menjar o roba, ajut econòmic o el seu temps com a voluntaris i, fins i tot, viatjant milers de quilòmetres per prestar ajut. Donar suport als refugiats que es troben a Romania, Polònia, Hongria o Eslovàquia és important, però també ho és garantir que puguin continuar la vida amb dignitat i això passa per rebre’ls i cuidar-nos-en. Andorra, en la mesura de les seves possibilitats, té el deure moral de contribuir a l’esforç internacional tant amb els ucraïnesos a qui l’esclat de la guerra ha agafat aquí com amb els que estan arribant fugint de la mort, com expliquen avui les cinc primeres refugiades que han arribat. I això passa per garantir-los habitatge i subsistència, ajudar-los a trobar feina o garantir l’escolarització dels menors a l’empara de la filosofia de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries que regula l’acolliment de civils que cerquen asil. I si el marc legal no s’adapta a aquesta casuística tenim procediments per canviar-lo amb rapidesa.