La igualtat per llei

Al contrari de la majoria de dies internacionals, de difícil record, el 8 de març s’associa indefectiblement a la reivindicació dels drets de la dona. Les entitats feministes, les institucions, els mitjans de comunicació, les associacions professionals i la societat civil es bolquen a difondre informació sobre la desigualtat de gènere i a organitzar actes i accions de conscienciació. Fins i tot les empreses reivindiquen les accions adoptades per corregir els desequilibris. Al llarg de la jornada d’ahir van tornar a posar sobre la taula conceptes com el sostre de vidre, la conciliació, la bretxa salarial, la discriminació, la violència sexista... I múltiples estadístiques sobre salaris, tasques domèstiques, la cura dels fills, nombre de dones en càrrecs directius o amb titulacions tècniques, per citar-ne només algunes, intenten quantificar la falta d’igualtat que, tot i els avenços realitzats en les darreres dècades, continua sent notòria. Tot i que en el discurs públic les posicions feministes han passat a ocupar la centralitat, el ritme de l’acció política avança a un altre pas. El projecte de llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i la no-discriminació entre dones i homes compleix el primer any al Consell General. Va presentar-se a la cambra el 3 de març del 2021 i, un any després, és a punt per ser aprovat. La nova regulació, que representarà un salt qualitatiu amb vista al garantiment de la igualtat d’oportunitats, és percebuda com a insuficient per les associacions de dones, que reclamen més obligacions i menys recomanacions. Un marc legal precís i ben orientat és essencial per acompanyar els canvis en tots els estadis de la societat: l’administració, l’empresa privada, la política, la sanitat, l’educació, els mitjans de comunicació, la cultura, el lleure, l’esport... Les obligacions, no obstant això, han d’anar més orientades a l’acció i els resultats que no pas a crear paperassa i burocràcia que en dificulti el compliment com seria, per exemple, obligar una empresa de quinze treballadors a pactar un feixuc pla d’igualtat.