Editorial
Més resiliència
Crisi energètica, de primeres matèries i humanitària. La invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus ens ha retrotret als pitjors moments del segle XX. El conflicte, tot i estar localitzat en una àrea molt concreta, té un impacte global
Les notícies que ens arriben de l’est ens tornen a posar a prova. Demà es compleix el segon aniversari del gran confinament per la pandèmia. El coronavirus encara conviu amb nosaltres encara que ha deixat de ser la primera preocupació dels ciutadans després de molts mesos de crisi sanitària, econòmica i social. Quan tot just els estats recuperaven el camí del creixement continuat, un nou cop ha sacsejat el món, retornant-nos als pitjors escenaris de la guerra freda. La invasió russa d’Ucraïna i les imatges que ens arriben diàriament de mort, desolació i refugiats signifiquen un retrocés en els avenços en l’àmbit global. Europa, i per extensió la resta del planeta, és ara molt menys segura que setmanes enrere amb el fantasma d’una Tercera Guerra Mundial no tan llunyà. La globalització explica com els conflictes, encara que circumscrits en una àrea geogràfica molt concreta, tenen impactes gairebé immediats a milers de quilòmetres. La crisi energètica que tenalla els pressupostos familiars i de les empreses a bona part del món des de fa un any s’ha disparat amb la guerra. Els preus rècord de l’electricitat, el gas i el petroli comportaran en el millor dels casos un encariment generalitzat de productes i serveis i, en el pitjor, l’aturada d’activitat de molts sectors que no podran fer front als costos. La perspectiva és que la inflació, gran enemiga del creixement, continuarà augmentant. La gestió pública de l’energia ens havia permès esquivar els augments a costa del compte d’explotació de FEDA, situació que no es podrà perllongar amb la nova espiral d’increments. Per Andorra, l’increment dels carburants té una altra derivada encara difícil de predir com és l’impacte sobre el turisme. La guerra també és una amenaça per a altres matèries primeres com els cereals, la carn o l’oli de gira-sol. Però de totes les crisis la més preocupant és la humanitària, i és precisament en la que podem fer més. Ens esperen temps difícils en què haurem de recuperar la resiliència que ens ha acompanyat dos anys i ens ha ajudat a refer-nos.