Editorial
67 anys i 16% de cotització
Els màxims responsables de la parapública van presentar ahir davant la comissió especial del Consell el document de treball on s’especifiquen un seguit de mesures per canviar l’actual model, pràcticament en fallida, i poder garantir les jubilacions
En el supòsit de mantenir l’actual procediment el 2024 la branca jubilació entrarà en dèficit, el 2039 s’esgotarà el fons de reserva i generarà un deute acumulat de 1.250 milions d’euros el 2043. La situació del sistema de pensions és crítica, fins a l’extrem que si no s’aborda una profunda i ràpida reforma estructural la fallida és inevitable. Els màxims dirigents de la CASS van presentar ahir davant la comissió especial del Consell la proposta de modificació per garantir la sostenibilitat del sistema. Gira al voltant de quatre eixos: situar l’edat de jubilació als 67 anys, incrementar la cotització de jubilació al 16%, fomentar fins a l’obligatorietat les pensions privades amb plans d’empresa i corregir el valor del punt. Res de nou; el que tot estudi actuarial repeteix invariablement. El que sí que és nou és que per primera vegada es concreten, tot i que no són propostes tancades, els passos a seguir i les variables a modificar. L’endarreriment en l’edat de jubilació es farà en vuit anys i la cotització pujarà un punt per exercici. La línia de tall entre el sistema actual i el nou se situa en els afiliats per sota dels 45 anys, quan entre d’altres novetats desapareix la cotització per punts. Es penalitza la prejubilació i treballar un cop jubilat, mentre s’incentiva allargar l’edat laboral. Unes mesures tan impopulars com necessàries. Tot i que subjecte a les degudes correccions el marge de maniobra és molt estret i fons i forma han de patir poques variacions. Hi ha un element clau sense el qual l’estudi seria indefensable i és que hi haurà un màxim de pensió de jubilació. La CASS ho ha presentat com un document de treball com no podia ser d’una altra manera. De documents de treball ja en portem uns quants i ara s’ha acabat el temps i ha arribat el moment de demostrar que hi ha voluntat política de tirar-lo endavant. El context és complex però la reforma és inajornable i menys pel calendari electoral. Caldrà molta pedagogia i sobretot eliminar discriminacions, posar fi a la picaresca i fer gala de la màxima transparència en cadascuna de les actuacions.