Editorial
Alentiment de la justícia
Andorra té un problema amb l’administració de justícia perquè moltes vegades les resolucions dels casos, és a dir, els judicis, se celebren molts anys després dels fets que han portat els processats a la banqueta dels acusats
El Tribunal de Corts va donar per acabat ahir el judici a quatre joves per un presumpte delicte de tràfic d’estupefaents, concretament de cocaïna, èxtasi i haixix. El processat que es juga més pena és un jove per al qual la Fiscalia demana cinc anys de presó, tots ferms, i l’expulsió del país. Es tracta, segons el ministeri públic, d’un delinqüent habitual, mentre que els altres tres, també segons la Fiscalia, feien en menor o major grau el que es considera petites vendes de droga. El judici no passaria per ser un més d’un cas de tràfic d’estupefaents habitual al Principat de no ser perquè els fets jutjats van succeir l’any 2017, és a dir, ja fa cinc anys. Una situació que va ser denunciada per un dels advocats defensors dels joves, que va protestar per l’alentiment de la justícia en un cas del qual la policia va acabar la investigació un any després de la detenció dels joves. Un temps en què, segons els advocats, els processats ja s’han reinserit a la societat i als quals una condemna de presó els podria tirar per terra tota la feina feta per sortir de la vida que portaven quan van ser detinguts l’any 2017. Més enllà de si és cert o no que aquests joves duguin ara una vida molt diferent a la de fa cinc anys, l’alentiment de la justícia que es viu al Principat és inadmissible. Un alentiment que el Tribunal Constitucional està castigant reiteradament durant els darrers anys amb sentències que obliguen l’Estat a indemnitzar ciutadans en veure’s vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable. Evidentment són moltes les causes que provoquen que la justícia sigui lenta a Andora i ha de ser el Consell Superior de la Justícia aquell que faci tot el que estigui a les seves mans per posar fi a una situació que perjudica tant els que han de ser jutjats com els que volen una resolució en ser les víctimes de presumptes delictes. Un problema del qual també és culpable el Govern, que és qui ha de dotar dels mitjans necessaris perquè es pugui impartir justícia quan toca i que, com és el cas de Corts, no pugui acabar amb un doble pena.