Editorial
Neutrals davant la injustícia?
El respecte internacional d’Andorra passarà per la capacitat d’honorar el lloc que ocupem en institucions com el Consell d’Europa o les Nacions Unides.
El posicionament ferm davant la crisi d’Ucraïna ens legitima a l’exterior
L’impacte sobre Rússia i Bielorússia de les sancions andorranes per la invasió d’Ucraïna és marginal. És més que probable que el miler de persones o empreses que formen part de l’aparell econòmic proper al president Vladímir Putin i que han estat incloses a les llistes dels organismes multilaterals no tingui cap actiu a Andorra. De fet, el mateixa volum de dipòsits bancaris russos al nostre país, valorat en una setantena de milions, és molt baix, fet que també relativitza l’impacte econòmic per als dos països. Les sancions, emparades per una amplíssima majoria del Consell General, no tenen sentit si no és en un context internacional de bloqueig. Andorra no tan sols no es pot permetre quedar al marge de la reacció mundial contra l’atac de Moscou al dret internacional i els drets individuals, tampoc pot esdevenir un refugi per als diners o actius dels oligarques sotmesos a boicot arreu, una situació que es va produir els primers dies del conflicte a Montenegro, país que va reaccionar amb rapidesa per defugir l’estigma del col·laboracionisme. El posicionament ferm ha valgut perquè Andorra s’inclogui en una llista de països i territoris inamistosos, que inclou la pràctica totalitat d’estats europeus, i ha suscitat un debat soterrat, amb la parlamentària Carine Montaner com a única cara pública, sobre el trencament de la neutralitat històrica andorrana. Equiparar la situació actual amb la primera meitat del segle XX i pretendre que Andorra no es posicioni és un exercici naïf. Disposar de veu i vot en l’assemblea de l’ONU o del Consell d’Europa exigeix mullar-se i usar-los en defensa dels drets fonamentals. Perquè si el temor es basa en les conseqüències de la inamistositat russa, molt més perjudicial per als interessos andorrans i la credibilitat internacional seria un desalineament amb tots els països de l’entorn, inclosos Espanya i França, i els valors comuns. Perquè optar per l’omissió i no condemnar una violació flagrant de la integritat territorial d’un estat és prendre partit directament per l’agressor.