La resposta no és l'opacitat

La transparència “és un pilar fonamental en una societat democràtica i plural, atès que no únicament fomenta la integritat, eficàcia, eficiència i responsabilitat de les autoritats públiques, sinó que també permet a la població formar-se una opinió en relació amb l’estat dels assumptes d’interès general”. La cita correspon a l’exposició de motius de la Llei de transparència, accés a la informació pública i govern obert, aprovada pel Consell General el 2 de desembre passat. El moviment es demostra caminant, diu la frase llatina, però el Govern no sembla disposat a fer gaires passos endavant. La pregunta escrita de Carine Montaner sol·licitant els imports de les adjudicacions de l’administració a Inlingua des de l’any 2015 té una intencionalitat evident. Montaner ja disposa d’aquestes dades rebudes arran d’una demanda d’informació formulada al Govern. El salt qualitatiu és que una pregunta comporta la publicació al Butlletí del Consell de la informació i, per tant, la posa a l’abast de l’opinió pública. La petició forma part de l’acció de la parlamentària no adscrita per minar la imatge del conseller Ferran Costa, president d’Inlingua, amb qui té un enfrontament que ha passat de la tribuna del parlament als tribunals. La negativa del Govern al·legant que ja l’hi havia lliurat personalment a la consellera només abona la polèmica. La desafortunada carta de Xavier Espot refusa fer pública una informació que segons la llei en un futur pròxim haurà de ser de fàcil localització a les pàgines web institucionals, col·loca la síndica en una situació compromesa per la petició d’empara presentada per Montaner, victimitza la consellera general, posa sota sospita l’actuació de Ferran Costa i trasllada una imatge de Govern opac. Però el més greu és que menysté la ciutadania i el seu dret a conèixer de primera mà els contractes entre el sector públic i el president d’un dels grups parlamentaris dels partits que integren el tripartit, una informació, sense cap dubte, d’interès general.