Editorial
Molta feina, poc temps
Incorporar-se al Govern quan tot just falta un any per al final de legislatura no és fàcil. Hi ha molta feina i molt poc temps especialment si són qüestions tan transcendents com la reducció del dèficit sanitari o la reforma de les pensions
Albert Font porta des d’ahir les regnes del ministeri de Salut. El metge canvia la presidència del consell d’administració de la CASS, un lloc des del qual, com va reconèixer ahir mateix, hi ha escassa capacitat de decisió sobre el rumb sanitari, pel lideratge d’un ministeri que a la complexitat tradicional suma el nou escenari que l’aparició de la covid ha dibuixat. El relleu ha estat prou llarg i plàcid perquè el nou titular hagi pogut fer-se una composició del lloc, molt més senzilla en el seu cas per coneixement professional i pel volum d’informació que ha acumulat en el pas per la CASS. L’estada a les oficines de Clara Rabassa d’aquest independent serà breu. Li queda en el millor dels casos un any que podria reduir-se uns mesos si finalment el cap de Govern opta per avançar les eleccions. Font, una aposta directa de Xavier Espot que l’acosta al sector més tradicionalista d’Andorra la Vella representat pel col·lectiu Virtus Unita Fortior, ha optat per la continuïtat, amb la ratificació de la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, com a primera decisió. El polític, amb experiència a l’administració comunal i al Consell General, va apuntar només jurar una qüestió tan transcendent com és la necessitat de reduir el dèficit sanitari, un dossier que, provenint de la CASS, coneix en profunditat, i l’assoliment d’un pacte d’Estat de Salut entre totes les forces polítiques. La proximitat de la convocatòria electoral és, precisament, la que allunya qualsevol d’aquests objectius i més amb l’ampliació de prestacions que comporta la nova cartera de serveis que el seu antecessor, Joan Martínez Benazet, tanca just abans de marxar sense precisar l’impacte que tindrà sobre els comptes públics. Com a ministre de tutela, Font tindrà una responsabilitat extra més transcendent i urgent encara, com és empènyer la reforma del sistema de pensions. Si té un paper actiu en el tancament de l’acord polític per assegurar la viabilitat de les jubilacions, encara que sigui en l’últim sospir de legislatura, es pot donar més que satisfet.