Ambient preelectoral

L‘ombra de les eleccions generals comença a treure el cap en el panorama polític del país. Els partits ara governant i els de l’oposició es culpabilitzen uns als altres dels problemes del país i dels atacs rebuts. En són un exemple les picabaralles ja força habituals entre els líders de DA i els del PS, com també ho estan sent darrerament les acusacions dels liberals sobre els socialdemòcrates al voltant de l’afer amb el deute del partit que ara encapçala Gallardo. No volen perdre el seu espai, tampoc, aquells que es volen desmarcar de les sigles ja conegudes. La consellera no adscrita Carine Montaner fa temps que treballa en el seu nou partit, Andorra Endavant, conveçuda de presentar-se als comicis generals. També assegura que està treballant en un nou projecte l’excònsol major d’Ordino i actual membre de la minoria comunal, Enric Dolsa, que vol trobar un espai electoral entre DA i el PS. I caldrà veure si altres formacions que van quedar fora de l’arc parlamentari en l’última comtessa electoral tornen a intentar-ho, com ara Units pel Progrés, amb Alfons Clavera de cap de llista. Cal recordar que en les últimes eleccions es van presentar fins a set candidatures nacionals i vint-i-quatre parroquials, un fet inusual al Principat que va distorsionar alguns dels debats plantejats durant la campanya. El que està clar de moment és que els fils ja s’estan començant a moure i que una de les incògnites és saber si DA i L’A reeditaran la coalició, així com quantes llistes finalment es presentaran i amb quina representació parroquial ho faran. Fins ara, però, ni tan sols hi ha data per a les eleccions. El cap de Govern ha deixat clar que vol acabar el mandat però tampoc ha descartat rotundament un petit avançament, que situaria l’esdeveniment electoral a finals d’any. El moviment de calendari permetria que els comicis nacionals i els comunals deixessin de coincidir el mateix any. En tot cas, a hores d’ara només el líder de l’executiu té aquesta decisió a les seves mans i en el cas de decidir avançar-les, queden encara molts mesos per endavant en els quals cal seguir treballant. El país, i el món en general, tot just surt d’una duríssima pandèmia que ningú sap si ja s’ha acabat, i es troba ara immers també en una pujada forta de preus a causa del conflicte bèl·lic a Europa. Són moments complicats als quals cal sumar els problemes ja existents com ara els preus desorbitats dels habitatges i per tant cal centrar els esforços dels mesos que queden –siguin els que siguin– a treballar per ajudar la ciutadania.