La força de la ultradreta

El resident francès a Andorra sempre ha tingut un perfil conservador. La primera volta de les presidencials gal·les acostuma a mostrar uns resultats més escorats a la dreta que els generals a França. I en aquestes eleccions el fenomen s’ha tornat a repetir. Si bé el guanyador ha estat el candidat a la reelecció Emmanuel Macron amb el 30,4% dels vots, dos punts i escaig per sobre dels resultats globals, l’extrema dreta ha aconseguit uns excel·lents resultats. És més que significatiu que el més radical dels conservadors, Éric Zemmour, quart a França, no tan sols hagi superat Marine Le Pen, sinó que hagi ascendit fins a la segona posició. Els candidats de Reagrupament Nacional i Reconquesta han seduït plegats un gens menyspreable 34,8% dels residents a Andorra. Les urnes de l’ambaixada han recollit uns resultats de Jean-Luc Mélenchon quasi nous punts per sota i l’atomització dels vots en les múltiples candidatures que hi optaven. A França resulta extremament complex realitzar projeccions sobre el comportament dels votants a la segona volta, especialment en el cas d’aquelles formacions molt allunyades del macronisme a qui per segona vegada s’insta a votar-lo per frenar la ultradreta, però a Andorra el fet que 1.523 votants dels 2.481 inscrits es quedessin a casa, un percentatge d’abstenció altíssim, encara fa més incerta la votació final. La massa de sufragis emesos a Andorra té escassa incidència general però sí un elevat simbolisme, especialment perquè són els únics ciutadans que voten alhora el cap d’Estat del seu país d’origen i de residència, una circumstància del tot excepcional. L’ocupant de l’Elisi té per a Andorra una gran transcendència. Històricament la relació amb el Copríncep francès no ha depès tant de la seva afiliació política com del tarannà i de la sensibilitat. Ara bé, tot i la perfecta atribució de funcions dels caps d’Estat en la nostra Constitució, l’eventual elecció de Le Pen com a Coprincesa obriria un nou escenari institucional de conseqüències poc previsibles.