Editorial
Implantar la telemedicina
La pandèmia va provocar la irrupció d’una fórmula ‘alternativa’ de rebre visita del metge sense necessitat de desplaçar-se a la consulta. La implantació de les visites telemàtiques s’ha acabat enrarint per sospites de sobrefacturació.
Les noves tecnologies suposen un ventall de possibilitats a les quals s’ha tret molt rendiment amb la irrupció de la pandèmia. Una n’és el teletreball, que fins aleshores era una opció força residual. Una altra és la telemedicina, és a dir, la consulta a distància amb el metge, que es va haver d’institucionalitzar per minimitzar el risc de contagi de la covid. Fa un parell d’anys que els metges fan consultes no presencials i aquesta fórmula ha experimentat un creixement notable, tal com ho demostren les xifres de visites recollides per la CASS durant el 2021. L’any passat va ser notablement influenciat per diferents onades de contagis i aquest és un element que s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar les dades, però la irrupció de la telemedicina i el volum d’activitat ha acabat generant preocupació a la CASS, queixes d’usuaris i, finalment, la cerca d’explicacions a l’excès de visites telemàtiques que tenen alguns facultatius. La Seguretat Social i el Col·legi de Metges cooperen en aquesta tasca i l’entitat professional defensa que es tracta de corregir les disfuncions que s’han detectat, que poden ser inherents a qualsevol procés nou que comença: disfuncions en la pràctica professional (indiquen que no s’ha detectat “mala fe” en els primers metges citats) però també del tipus tècnic, que haurien provocat que es facturessin visites de tipus burocràtic amb una tarifa més elevada o que es cobressin consultes que no s’havien fet. És de suposar que la davallada de casos i la normalització de la malaltia acabaran provocant una davallada d’aquest tipus de visites mèdiques. Però seguirà sent una opció pels beneficis i la comoditat que aporta, com ara evitar les llargues esperes a les consultes o facilitar la vida a persones amb problemes per desplaçar-se. Per això s’ha de regir per un sistema impecable, que compti sempre amb el vist-i-plau del pacient i que en la mesura del possible es faci en format videotrucada, que aproxima molt més a metge i pacient. En definitiva, que s’implanti un model que eviti qualsevol suspicàcia.