Mobilitat i aparcament

Les dificultats per trobar llocs per aparcar a les parròquies centrals són cada dia més freqüents. Trobar un espai per deixar el cotxe a prop de la feina per a aquells que no tenen un pàrquing privat és un miracle. El calvari s’agreuja quan s’hi suma l’arribada de turistes, i trobar aparcament ja es converteix en missió impossible. La proliferació de nous edificis en espais on abans hi havia aparcaments ha agreujat el problema. També ho ha fet la tendència a fer zones per a vianants al centre que, tot i ser una bona aposta per evitar el soroll del trànsit i donar vida als comerços, requereix de pensar en alternatives per poder deixar el vehicle. Se’n feien ressò ahir els liberals d’Escaldes, que reclamen un aparcament soterrat al Clot d’Emprivat. Tot plegat ha provocat que s’hagin reduït considerablement els espais de zona blava i que cada vegada sigui més difícil trobar lloc per aparcar. Les motos també tenen menys espais per aparcar i hi ha una major vigilància per a qui ho fa sobre la vorera. Consegüentment, els treballadors sovint han de fer diverses voltes abans de poder deixar el vehicle, fet que empitjora la circulació, ja molt complicada a les parròquies centrals. El preu dels pisos, inassequible per a la majoria de les butxaques del país a les parròquies centrals, també ha provocat que molts ciutadans hagin optat per tenir l’habitatge a les parròquies altes, la qual cosa provoca un increment del trànsit. Només cal veure les eternes cues que es formen a la Massana dia rere dia. És clar que ningú no pot posicionar-se en contra de guanyar espai públic per als vianants, tot el contrari, ni tampoc a apostar pel transport públic en detriment del cotxe, però per això cal fer una aposta forta i adaptada a les necessitats de la població. L’abonament mensual de l’autobús per 30 euros és sens dubte un primer i gran pas per guanyar usuaris del transport públic. Un país amb un pes tan important de la restauració i l’hoteleria, però, requereix un esforç més important perquè els horaris de l’autobús s’adaptin als dels treballadors d’aquests sectors, que comencen molt aviat o acaben tard a la nit. Del contrari, el gruix de persones que en poden fer ús segueix sent massa poc. Amb l’increment de visitants després de la pandèmia i la tendència moltes vegades forçosa de viure a parròquies altes el problema de les cues, el trànsit i la falta de pàrquings torna a estar a l’ordre del dia. I si la tendència continua, la màxima preocupació de les enquestes del CRES tornarà a estar marcada per la mobilitat.