Editorial
Diàleg social
Preus a l’alça, lloguers disparats, salaris estables i empreses amb dificultats després de dos anys de covid. La situació exigeix la intervenció dels agents econòmics i socials i les administracions per buscar acords generals i sectorials
Els preus no paren de pujar. La inflació es va situar al març en el 4,9%, un creixement que no sembla que s’hagi d’esmorteir amb l’augment del 20% de les tarifes elèctriques aquest mes, que acabarà impactant en molts altres productes i serveis. La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha estat la cirereta d’un pastís que fa temps que es cou a foc lent, des de molt abans de l’increment de preus de les matèries primeres i la falta de components del segon semestre del 2021 o de la pandèmia. La comparació de l’evolució del salari mínim a Andorra i Espanya, principal mercat d’origen dels nostres treballadors i on, per primer cop, el sou base és superior, mostra a la perfecció la pèrdua d’atractiu. El model andorrà, que ha experimentat dècades de prosperitat, està en crisi. Basat en activitats i sectors de baix valor afegit com el turisme o el comerç, s’ha vist llastat per l’especulació del sòl i l’increment desmesurat dels lloguers, que encara resten més competitivitat salarial. La situació és tan greu que la mateixa Confederació Empresarial advoca per un pacte global en el marc del Consell Econòmic i Social en sintonia amb el Govern que dijous en sessió del Consell General va anunciar, tot i que sense concrecions, un paquet de mesures destinades a mitigar l’impacte de la inflació. La taula conjunta d’administració, patronal i sindicats, tot i les escasses atribucions que la llei li atribueix, ha de ser l’òrgan que impulsi el diàleg social i permeti assolir grans acords generals o sectorials. Tot i la gravetat de la situació i de l’impacte sobre el creixement d’un eventual augment dels tipus d’interès, el diàleg ha d’anar més lluny. Ha de servir per posar sobre la taula debats estructurals amb preguntes tan fàcils de formular com difícils de respondre, com fins on volem créixer i fent què. Andorra es troba en una cruïlla que exigeix fixar col·lectivament objectius al voltant del model econòmic, mediambiental i social, reptes que, paradoxalment, molt sovint només es poden afrontar en moments de crisi o dificultat.