Editorial
Príncep republicà
Emmanuel Macron continuarà cinc anys més de president francès i Copríncep d’Andorra però ho farà amb un elevat percentatge de vots prestats, una abstenció rècord, una societat dividida i una ultradreta reforçada
Europa va respirar en conèixer-se diumenge al vespre els primers resultats de les eleccions presidencials franceses, que avalaven l’àmplia victòria del candidat a la reelecció. Les principals capitals de la UE estaven tan satisfetes pel triomf d’Emmanuel Macron, un europeista convençut, com per la derrota de la ultradretana Marine Le Pen, una amenaça seriosa a l’statu quo i al procés de contrucció europea. Macron serà el primer president i Copríncep que repetirà en el càrrec (deu anys) des que el 2002 es va reduir de set a cinc anys el temps de mandat. I ho farà en un país dividit, on no tan sols l’extrema dreta ha aconseguit seduir un 40% dels electors –un percentatge similar a l’obtingut entre els residents a Andorra–, sinó que el vot antisistema es va elevar fins al 60% dels sufragis en la primera volta de les eleccions. I tot plegat a escassament un mes i mig de les legislatives més incertes que mai. Amb els dos partits tradicionals, socialistes i gaullistes, passant per una crisi gravíssima, el president té l’objectiu de mantenir viu l’eix francoalemany al continent i articular un projecte nacional aglutinador, molt supeditat que la correlació de forces a la futura Assemblea Nacional permeti la governabilitat del país. L’alleujament és extensiu a Andorra, on la victòria de la líder ultranacionalista hauria comportat un nou escenari d’incertesa. Les autoritats andorranes sintonitzen amb Macron, com es va explicitar en la visita que va realitzar el setembre del 2019, i amb els valors republicans que encarna. Tot i que la Constitució delimita amb precisió el paper dels caps d’Estat, l’elecció de Marine Le Pen hauria estat un nou factor de distorsió per a una institució ja prou sacsejada pel debat al voltant de la despenalització de l’avortament. En plena negociació de l’acord d’associació, que ha d’establir el model de relació amb Europa les pròximes dècades, el suport francès hauria perillat amb un Elisi bolcat cap als postulats de l’extrema dreta, partidària de reduir el pas de Brussel·les i incrementar el paper dels estats.