Editorial
Pluja de diners en l'esport
Costa molt d’entendre com en una de les crisis més greus de la història recent el Govern prioritza els ajuts a clubs i federacions que, sense cap argument que ho justifiqui, augmenten en 400.000 euros, un 11% respecte a l’any passat
Ara fa un any en aquesta tribuna mostràvem sorpresa per com, en plena pandèmia, les transferències a clubs i federacions esportives, amb una administració escurada pels efectes de la crisi, creixien un 8,2%. Aquella estupefacció s’ha quedat curta en comprovar l’evolució de la partida aquest exercici. La ministra Sílvia Riva i el secretari d’Estat Justo Ruiz, asseguts a banda i banda del ministre de Finances en una imatge plena de simbolisme, van comparèixer dimecres després de la reunió del consell de ministres per detallar les subvencions per a aquest any que, globalment, s’han incrementat en un 11%. Més enllà dels caos amb què Esports administra les seves pròpies dades, que volgudament o no provoquen un ball de xifres entre diferents mitjans, hi ha la trista realitat. En dos dels anys més delicats de la història recent d’Andorra, en què s’han sumat els daltabaixos de la covid i de la crisi d’Ucraïna, aquesta àrea, que històricament ja gaudeix de finançament suficient, acumula un creixement del 20% dels ajuts, fins als 3,7 milions d’euros, xifra que no inclou les transferències als clubs professionals. No hi va haver cap argument per justificar un increment de gairebé 400.000 euros que es podien incrementar en 130.000 més que queden pendents per a projectes puntuals. Ni estem en any olímpic, ni hi ha Jocs dels Petits Estats, ni les federacions tindran una activitat internacional sense precedents. Fins i tot la ministra, perquè no quedés cap dubte, va explicitar que en els pocs casos en què s’havia reduït la subvenció aquesta s’ajustava a la petició inicial. L’anunci arribava just l’endemà que es presentés un pla de xoc contra la crisi que comportarà una despesa de vuit milions d’euros públics i de setze més per a les empreses privades. Els successius governs sempre han valorat la importància de tenir raonablement satisfet el món de l’esport, però l’actual context exigeix un mínim de pudor i frenar l’augment de la despesa en determinades àrees per centrar-se en allò que realment és prioritari.