Transport públic gratuït

El transport públic gratuït és una de les mesures que el Govern ha adoptat en el pla de xoc per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, llastat per la crisi econòmica provocada per la pandèmia de coronavirus i agreujat per la invasió de russa d’Ucraïna, que ha fet pujar els preus dels productes de consum i de l’energia. Que el poder adquisitiu de la ciutadania va a la baixa dia a dia ho posa en relleu, per exemple, la dada de l’índex de preus al consum (IPC) avançat que ahir va fer pública el departament d’Estadística i que a Andorra marca una inflació interanual del sis per cent, i el creixement en un punt i una dècima en un mes. La gratuïtat de les línies d’autobús nacional sens dubte podria ser una bona notícia si l’únic objectiu fos reduir a la mínima expressió l’ús del transport privat per desplaçar-se dins del Principat amb el consegüent estalvi en carburants i beneficis per al medi ambient. Però en aquest cas la decisió de fer gratuït el transport públic s’està justificant com una més de les mesures que han d’ajudar a fer que el poder adquisitiu de la ciutadania no acabi pel terra. Si Andorra fos una gran àrea metropolitana com, per exemple, Barcelona, Madrid, París o Londres, sí que podríem estar parlant d’una mesura efectiva, ja que el transport públic en aquestes ciutats i les seves rodalies sí que és una manera adequada per moure’s. I és que en el cas del Principat això no passa. El transport públic, és a dir, les línies d’autobús regular, no és un mitjà alternatiu al vehicle privat per a la majoria de treballadors del Principat. No ho és perquè els horaris dels autobusos són sovint incompatibles amb els horaris de feina d’aquests treballadors. Tampoc no són moltes vegades els trajectes que realitzen aquestes línies nacionals d’autobús una alternativa al transport privat. Davant d’una inflació interanual del sis per cent, que res no fa pensar que no continuï incrementant-se en els propers mesos, el transport públic gratuït pot ser una ajuda per al ciutadà, però no sembla que sigui la gran solució.