Editorial
L'Alma no és andorrana?
El passaport provisional andorrà, aquell que s’atorga als fills d’estrangers que fa menys de 10 anys que són al país, és tan provisional que com es badi una mica a l’hora de fer la paperassa es perd i s’ha de tornar a sol·licitar la naturalització
El Diari va publicar ahir la rocambolesca història de l’Alma, una jove de 21 anys que ha perdut la nacionalitat andorrana per no haver manifestat formalment en complir els divuit anys la voluntat de mantenir el fins llavors passaport provisional. La noia, nascuda a Andorra, on ha residit de manera ininterrompuda, és filla de residents estrangers. La llei preveu que si cap dels progenitors, en el moment del naixement del fill, fa deu anys que viu al país s’atorga a aquest la nacionalitat provisional. Per obtenir la definitiva, just abans de complir els divuit i com màxim un any després de la majoria d’edat, ha de demanar-ne la confirmació. En cas de no complir aquest tràmit burocràtic, l’interessat acaba perdent la nacionalitat. El ministeri d’Interior, que actua estrictament en aplicació de la llei, ha denegat el passaport a la jove que va tramitar amb retard la demanda. La pregunta que inevitablement es planteja és: de quin altre país es pot sentir una jove que ha nascut i viscut 21 anys a Andorra? I si és suficient que no hagi fet la paperassa en el termini legal establert per no poder accedir al passaport que sent i a què té dret i abocar-la a sol·licitar la nacionalitat dels seus pares? Aquest interrogant podria formular-se als legisladors que van aprovar la darrera modificació de la llei i que, una vegada més, traslladen sobre els antigament qualificats com a nats a Andorra dubtes sobre la seva andorranitat. I ho fan, sobre el paper, per protegir el principi de nacionalitat única que la Constitució consagra però que, de facto, és una autèntica fal·làcia. Totes les prevencions adoptades per l’Estat andorrà amb durs requisits i llargs terminis per acollir-se a la naturalització ni han contribuït a protegir els trets identitaris, com la llengua, ni han ajudat a cohesionar una societat que compta amb milers de residents que tot i complir els terminis legals declinen fer-se andorrans. I després ens esquincem les vestidures pel desarrelament de molts andorrans o per l’increment galopant de l’abstenció.