Editorial
Pagar el que toca
El tercer pagador, proposat pel PS, va caure de la reforma de la CASS del 2008 al darrer sospir. Quinze anys després el pacient encara ha d’avançar la totalitat de la factura sanitària quan li correspon només una quarta part
El sistema del copagament es basa en l’assumpció per part de l’assegurat de la totalitat del cost de l’acte sanitari –ja sigui la consulta del generalista, de l’especialista, els medicaments o les tarifes d’anàlisis i proves– perquè posteriorment la Seguretat Social li retorni el 75%. La demanda recurrent per a la instauració del tercer pagador, és a dir, perquè l’usuari aboni exclusivament la part que li correspon, mai ha estat assumida pel ministeri ni la CASS. L’administració és perfectament conscient que seria molt ben valorada pel ciutadà del carrer, fins al punt que s’ha utilitzat per incentivar l’ús del metge referent. És certament paradoxal que la baula més feble de la cadena, com és l’usuari, hagi de finançar la CASS. Si bé el retorn dels diners és molt àgil, per als ciutadans amb menys recursos l’avançament al comptat de la factura, que en casos de proves radiològiques o anàlisis pot ascendir a centenars d’euros, és dissuasiu. Així, no és excepcional que alguns pacients esperin fins a principi de mes per assumir actes sanitaris costosos. La implantació del tercer pagador a les consultes del metge referent ha evidenciat que no hi ha grans dificultats tècniques per tirar-lo endavant. Els ministres de Salut de torn l’han anunciat en algun moment del seu mandat però a l’hora de la veritat ni les demandes reiterades de l’Associació de la Gent Gran, dels representants dels assalariats, ni les mocions aprovades pel Consell han tingut cap efecte. L’anterior titular de Salut, Joan Martínez Benazet, va ajornar-la fins a l’aprovació de la cartera de serveis, però no sembla que el successor, Albert Font, en sigui partidari tenint en compte que com a president de la CASS ja va expressar recels per l’increment de costos que podria comportar. El PS, que ha reclamat insistentment el canvi de règim des de fa vint anys, ha optat per tornar-lo a situar en l’agenda política amb la presentació d’una proposta d’acord al parlament que hauria de servir perquè el ministeri i la CASS atenguin una demanda prioritzant els afiliats per sobre de la logística.