El projecte del cànnabis

El projecte sobre el cultiu de cànnabis per a ús terapèutic avança lentament, però avança. Així ho va manifestar ahir la ministra de Medi Ambient i Agricultura, Sílvia Calvó, que va indicar que la seva voluntat és tenir enllestit a finals d’any el text legal que ha de regular aquesta activitat. El projecte es va posar sobre la taula el 2020 i, com en moltes altres qüestions, la pandèmia el va deixar en standby. El Govern, però, segueix decidit a apostar-hi, especialment després que l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Catalunya, avalés la iniciativa. La idea es va posar sobre la taula per buscar una alternativa per al sector agrícola ja fa un parell d’anys. El tabac és evident que té els dies comptats i així es fa palès amb les polítiques que s’estan duent a terme en països d’arreu amb la pujada de preus del producte per dissuadir els consumidors. El tabac també té una data de caducitat al calendari que començarà a comptar quan entri en vigor l’acord d’associació amb la Unió Europea que està negociant Andorra. En aquest sentit, és també una evidència que el Principat necessita trobar una alternativa per a la supervivència de la pagesia. L’opció del cànnabis no és una invenció de l’executiu, ja hi ha diversos països que n’han legalitzat el cultiu amb finalitats terapèutiques. Les propietats medicinals d’aquesta planta ja s’han demostrat, com també és ben conegut com pot ser de maligna quan el seu consum es torna addictiu. El Principat no és pas una excepció i viu també de molt a prop els problemes que la marihuana ocasiona, especialment entre els joves. Per això, el debat està obert en molts països i no és fàcil posicionar-se. L’executiu és perfectament conscient de les dues cares de la moneda del cànnabis i de la dificultat d’explicar el projecte a la ciutadania que ha patit de prop els efectes negatius i addictius de la planta. El Govern confia també, però, que pot ser una alternativa real per al sector. Per això no és d’estranyar que el projecte avanci lentament i sense fer gaire soroll. I una cosa no treu l’altra. Caldrà seguir posant esforços i ser contundents en la lluita contra el seu consum no regulat per donar seguretat a les famílies i deixar també molt ben acurada la normativa per al seu ús medicinal. Està clar que la regularització sobre aquesta activitat no és fàcil de tirar endavant tenint en compte la sensibilitat de la temàtica i les conseqüències que pot tenir una mala gestió. Per això és evident que caldrà un esforç pedagògic doble per informar sobre el projecte a la ciutadania.