Objectiu únic: retorn a l'ACB

Dissabte, pocs minuts després de dos quarts d’onze de la nit. Un Poliesportiu d’Andorra ple emmudia en consumar-se el descens del MoraBanc Andorra després de vuit temporades a la màxima categoria del bàsquet espanyol. Ho feia en un dramàtic final, per tan sols una cistella de diferència i quan la remuntada del Betis l’acostava al miracle. L’èpica del final de temporada no amaga les grans dificultats que ha tingut l’equip; al comportament erràtic a la lliga domèstica ha hagut de sumar el llast que representa jugar a Europa quan les coses no van bé. S’hi va repetir el millor resultat de la història –les semifinals de l’Eurocup– sense que ni el club ni l’afició poguessin assaborir-ho per la preocupació de la lluita per la salvació. El president va donar la cara dilluns per assumir la responsabilitat de tots els errors comesos. Han estat diversos, des de la planificació de la plantilla fins a la gestió de l’equip i de l’staff tècnic. Amb els resultats a la mà serà més fàcil identificar-los i analitzar-los no tant per flagel·lar-se, sinó per aprendre’n amb vista al futur. Gorka Aixàs feia la ronda d’entrevistes als mitjans amb el millor aval possible. La bona resposta del Govern i dels patrocinadors vaticina que es disposarà de prou suport per refer un projecte esportiu i econòmic amb opcions d’ascens, però ara no s’hi val a badar més. L’embranzida de l’ACB tot just s’allarga la primera temporada. Cal deixar-se la pell per aconseguir una de les dues places que garanteixen el retorn perquè més enllà la tensió de patrocinadors institucionals i privats cau en picat. La LEB que es trobarà el MoraBanc, però, difereix molt de la del 2014. La rebaixa dels requisits econòmics per l’ascens ha democratitzat una competició en què ni l’Estudiantes ha aconseguit l’accés directe. Ens havíem acostumat a veure lluitar el BC Andorra amb els grans del bàsquet espanyol i a guanyar-los de tant en tant. Hi estàvem tan habituats que el descens quedava molt lluny, però toca picar pedra de nou i tancar files perquè la LEB sigui una etapa el més breu possible en el camí de retorn.