Editorial
El jazz torna a Escaldes
Els aficionats al jazz estan d’enhorabona. Torna el festival d’Escaldes amb disset actuacions encapçalades per una llegenda com Ron Carter, però sobretot amb moltes ganes de perviure en el temps i atreure públic local i visitant
Ron Carter és una de les llegendes vives del jazz. El contrabaixista nord-americà, de gira per celebrar els 85 anys, ha col·laborat amb les grans figures del gènere. La fita, no obstant, que ha marcat la seva carrera va ser la integració en el quintet de Miles Davis amb Herbie Hancock, Tony Williams i Wayne Shorter. Tots ells van desfilar en un o altre moment pel mític escenari de la vela de l’aparcament del Parnal d’Escaldes-Engordany col·locant el certamen entre els referents del sud d’Europa. Ron Carter va clausurar el XIX Festival de jazz d’Escaldes el 2003, la darrera edició mereixedora d’aquest nom. El festival va agonitzar durant el mandat de Lydia Magallón i va quedar liquidat en els primers compassos del de Toni Martí. La complicada situació econòmica i la caiguda de públic van ser les motivacions esgrimides per carregar-se un esdeveniment cultural de referència que si bé no s’adreça a un públic multitudinari sí que permetia posicionar-se en el competit món de les destinacions culturals. El tímid intent de reflotar-lo va ser fallit. Es va organitzar a correcuita amb escassa promoció exterior. L’anul·lació del concert de John Scofield va ser la cirereta que va carregar de raons la poc entusiasta corporació de Trini Marín. Han passat quasi dues dècades i Ron Carter torna a Andorra per clausurar el renascut Festival de jazz. És el gran símbol d’un certamen sense la lluentor d’altres temps però que omplirà durant una setmana Escaldes-Engordany de bon jazz, d’un ampli ventall de propostes que passen dels concerts i jam sessions al Prat del Roure, el jazz al carrer a la plaça Coprínceps, classes magistrals o música al parc amb una nova ocasió per gaudir de la fusió d’Hysteriofunk i l’ONCA. Escaldes es torna a associar al jazz. De la reputació aixecada durant vint anys a força de grans vetllades, la calidesa de la vela del Parnal i les jam a L’Àngel Blau ben poca cosa queda més enllà del record dels que ho van viure. Tornar a construir-la exigirà programacions amb la millor qualitat-preu, promoció i, sobretot, paciència.