Editorial
La llengua, en perill
Quan l’economia creix decau l’ús del català. El repte és incorporar-hi el màxim de persones amb accions més enllà de les campanyes de conscienciació, sense refugiar-se en el fet que els ciutadans hagin de denunciar els incompliments
El veïnatge amb dues llengües de gran abast demogràfic, la tradició de l’ensenyament a Andorra en aquestes dues llengües, la incidència dels mitjans de comunicació de masses i, més modernament, la forta immigració vinculada al creixement de l’economia i de la societat andorranes en aquestes darreres dècades, poden arribar a posar en perill la vitalitat de la nostra llengua.” La citació correspon a l’exposició de motius de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial i data del 12 de gener del 2000. La reflexió era vàlida llavors i ho és ara més que mai. La globalització i els nous models de consum cultural han representat una amenaça suplementària per a les llengües minoritàries, fins i tot d’aquelles, com és el cas del català, que tenen la categoria de llengua oficial d’un Estat. El treball Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra és una eina de gran valor per radiografiar la situació al nostre país. En la darrera de les edicions, datada el 2018, l’indicador lingüístic, un compendi entre coneixement i ús, torna a mostrar el predomini del castellà sobre el català. El 2014 la llengua oficial, per primer cop en quinze anys, s’havia situat per sobre confirmant que la crisi econòmica i el menor flux migratori afavoreixen el creixement del català. La nova edició de l’informe –s’actualitza aproximadament cada quatre anys– haurà de confirmar si es manté aquesta tendència. La percepció al carrer, corroborada per les darreres actuacions del departament de Política Lingüística entre el funcionariat o les empreses, no dona gaire marge a l’optimisme. Ens trobem en ple creixement demogràfic –acabem de superar la barrera de 80.000 habitants– i el Govern, més enllà de campanyes de conscienciació, no ha articulat eines perquè l’atenció al públic en administracions, centres de salut, empreses i comerç es garanteixi en català, tal com estableix la llei. Només cal mirar-se l’informe per entendre-ho: l’índex d’atenció en català en les grans superfícies i el transport públic se situa en el 8% i el 20%, respectivament.