Editorial
El debat de L'A
Les primàries de Liberals d’Andorra van més enllà de l’òrbita interna. La llarga trajectòria del partit, les responsabilitats de Govern i la retirada del president i ministre Jordi Gallardo han posat el focus en una elecció que no va només de cares
Liberals d’Andorra sortirà de les eleccions primàries molt canviat. No tan sols hi haurà un relleu al capdavant de la formació, les votacions també dilucidaran quina de les dues ànimes que hi conviuen –la més marcadament liberal i la conservadora– es fa amb el lideratge i el control. Jordi Gallardo va encapçalar la generació, en la qual també tenia un protagonisme destacat Judith Pallarés, que el 2011 va rescatar un partit agònic. El gir cap a les tesis més centristes es va confirmar amb el trencament amb Josep Pintat i l’adopció de plantejaments tan insòlits com el pacte territorial amb els socialdemòcrates. Al llarg de la darrera dècada la vella guàrdia que va crear el Partit Liberal, el va fer créixer, va governar durant pràcticament quinze anys i el va abocar a la dissolució ha estat hibernant tant que, en força casos, s’ha oblidat fins i tot de pagar les quotes d’afiliat. L’insòlit pas al costat de Gallardo, ferit en l’orgull en comprovar la feblesa de molts dels seus suports interns davant la candidatura de la fins ara aliada Judith Pallarés, ha obert pas a una confrontació inaudita amb la reaparició política de Josep Maria Cabanes, que, en el súmmum dels despropòsits estatutaris, pot presentar-se però no votar. El desgavell intern que ja avançaven algunes situacions recents –com ara el deute no reconegut amb una entitat bancària– ha aflorat amb tota la seva intensitat. Llistes de militants desactualitzades, corredisses per regularitzar la situació amb els pagaments endarrerits o els dràstics requisits per dificultar el vot delegat evidencien la immaduresa del partit per afrontar un procés de primàries que tot i que els estatuts el preveuen fa més nosa que servei. El mateix Gallardo el qüestiona obertament en advertir sobre els perills de ruptura, argument també compartit a posteriori per Pallarés. La votació del dia 29, tot i que hi ha un consens entre els candidats per reeditar l’acord de Govern, ha de servir per situar ideològicament un partit que ha de decidir si vol lluitar per l’espai de DA o pel de terceravia.