Editorial
Reconèixer el dret a informar
La Batllia ha considerat que la decisió de Liberals de no admetre la família Cierco i la publicació de la notícia als mitjans són legítimes. En aquest cas, el dret a la informació preval sobre els drets a la intimitat, la imatge o l’honor
La decisió de la Batllia de guàrdia de desestimar la demanda formulada per deu membres de la família Cierco contra el Diari d’Andorra i Poble andorrà evidencia la rellevància del periodisme i els mitjans en una societat democràtica. Els recurrents, que van utilitzar el procediment urgent i preferent, al·legaven que amb la publicació de la notícia del rebuig de Liberals d’Andorra al seu ingrés a la formació havien estat vulnerats els seus drets a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge. La causa no és menor per a l’exercici professional dels periodistes i gira al voltant dels límits del també dret fonamental a la informació que, com recorda la sentència, persegueix “la formació d’una opinió pública, lliure i plural, el que constitueix un dels pilars en què es vertebra qualsevol societat d’un Estat de dret, democràtic i social com l’andorrà”. El Tribunal Europeu dels Drets de l’Home també admet que la llibertat informativa és prevalent sobre els drets de la personalitat atès que busca “garantir el pluralisme, la tolerància i l’esperit d’obertura”. Precisa, no obstant això, que aquest principi no és absolut i que cal valorar cada supòsit concret. Amb aquests antecedents, la batlle determina la prevalença de la llibertat d’informació sobre els drets reclamats pels demandants, una decisió basada en la veracitat i proporcionalitat de la notícia i l’innegable interès públic, atesa la projecció econòmica i social així com la notorietat d’Higini i Ramon Cierco i la seva família i les possibles derivades de l’afiliació en el panorama polític i en les futures aliances amb altres partits. La batlle elimina qualsevol dubte sobre un recurs poc fonamentat, l’estimació del qual hauria representat un perjudici incalculable per a l’exercici del periodisme a Andorra i, per tant, per la qualitat democràtica. L’altre dels aspectes que cal valorar és si l’objectiu últim d’accions judicials com aquesta, que impliquen llargs i costosos procediments, és la protecció de drets fonamentals o si, pel contrari, obeeixen a un intent de condicionar l’activitat i el contingut dels mitjans.