Editorial
Conflicte permanent
El Govern i les concessionàries de les línies de transport de viatgers tenen a escassament un mes de l’inici de la gratuïtat de l’autobús diversos conflictes oberts, situació que sempre acaba impactant sobre la qualitat del servei
El pla per combatre la carestia de la vida inclou com una de les mesures estrella la gratuïtat del bus. Es tracta d’una acció que no tan sols té un component clarament social en alleugerir les famílies d’una despesa important, ja sigui del transport dels fills i/o propi, sinó que la finalitat última és de caràcter mediambiental per la reducció de les emissions que hauria de comportar. Bona part de les mesures anunciades per diversos ministres el 26 d’abril en una roda de premsa extraordinària encara s’han d’implementar i la bonificació del clípol és, sense cap dubte, de les més complexes. A la dificultat tècnica s’hi suma el fet que aquest servei és objecte d’una concessió administrativa. Les diferències del ministeri d’Economia amb les dues empreses que realitzen el servei regular de transport de passatgers no s’han resolt des de la darrera modificació de tarifes. Ahir mateix les companyies Nadal i Coopalsa anunciaven el rebuig a la darrera de les propostes de compensació presentades pel Govern per la important rebaixa tarifària que va entrar en vigor el setembre del 2021 i que va comportar la creació d’un abonament únic de 30 euros. Reiteraven igualment la predisposició al diàleg per compensar-los per la pèrdua d’ingressos. Per si aquest conflicte no fos suficient la Batllia encara té pendent la resolució de diverses causes relatives a les compensacions per la covid o la integració tarifària. Al marge que la tensió entre les dues parts pot posar en perill l’anunciada activació de la gratuïtat del bus l’1 de juliol, una mesura molt esperada pels actuals usuaris, denota l’absència de diàleg i desconfiança entre concessionador i concessionàries. Les diferències econòmiques entre les dues parts no han transcendit però haurien de ser capaces de trobar un punt d’entesa bàsic que no comprometi l’economia de les societats ni del Govern explorant, per exemple, l’opció d’un arbitratge perquè el conflicte permanent, en darrera instància, acaba tenint, d’una manera o una altra, afectació sobre la qualitat del servei.