Editorial
Un problema de residus
El Principat té un problema amb els residus que genera l’activitat de residents i turistes. A falta d’espai acaba exportant la gran majoria dels que genera i tractant dins les seves fronteres una quantitat que no arriba al 28%.
Andorra té un problema de residus. No de recollida, però sí de tractament. La idiosincràcia del Principat, un país de dimensions reduïdes però amb prop de 80.000 habitants i que fins a l’esclat de la pandèmia de coronavirus rebia vuit milions de turistes l’any amb la conseqüent producció de residus dels visitants als que s’han sumar els dels residents permanents a Andorra. La solució ha estat des de sempre la de l’exportació dels residus que el Principat és incapaç de tractar. L’any passat, per exemple, el 72% dels residus generats a Andorra es van exportar per ser tractats o abocats fora del país. Es tracta d’un percentatge d’exportació inèdit al Principat ja que en els darrers onze anys mai s’havia assolit una xifra com aquesta. Tampoc havia passat en nombres absoluts, ja que les 99.421 tones de residus enviades a l’estranger el 2021 representen la xifra més elevada des del 2011. Una simple resta evidencia que Andorra només és capaç de tractar dins les seves fronteres un 28% dels residus que genera, una xifra que evidencia l’absoluta dependència del Principat per assumir el que genera. En aquestes 99.421 tones de residus generats l’any passat, no hi estan inclosos els residus de terra i pedres procedents de la construcció, dels quals se’n van exportar 220.007 tones destinades a valorització, xifra que representa un augment del 43% respecte de l’any anterior quan van ser 153.791 les tones exportades. El tractament dels residus de terra i pedres procedents de la construcció és ja un problema latent a Andorra després de l’anunci del comú de la Massana de tancar l’abocador de Beixalís. Cal recordar que l’associació de Contractistes d’Obres (Acoda) ja ha alertat dels problemes que pot comportar per al sector la manca d’abocadors per a runes al Principat. Van fer dos advertiments, la possible aturada de les obres projectades per no disposar d’un emplaçament on abocar els residus de terra i pedres i un encariment del preu final dels habitatges que el sector ja està patint per la forta pujada dels preus dels materials.