Editorial
Debats paral·lels
El PS i terceravia van perdre una excel·lent ocasió ahir al Consell per posicionar-se com a alternativa de govern i plantejar mesures pròpies i alternatives al voltant de la lluita contra la pèrdua del poder adquisitiu
El debat sobre la llei de mesures per millorar el poder adquisitiu es va resoldre amb el vot favorable dels grups de la majoria, l’abstenció del Partit Socialdemòcrata i de la consellera no adscrita, Carine Montaner, i el vot en contra de terceravia. Al llarg de la sessió es va parlar més de les greus mancances en matèria d’habitatge –que s’ha convertit en element central del discurs de Pere López– o del procediment de tramitació emprat en el cas de la formació liderada per Josep Pintat que sobre el contingut específic de la llei. Un cop superada la sessió, disposem de molt poca informació suplementària sobre el posicionament dels grups de l’oposició al voltant de l’increment salarial decretat, la gratuïtat del transport públic, la rebaixa de l’IGI de bolquers i productes d’higiene íntima femenina, l’increment de les pensions més baixes o la flexibilització de la producció elèctrica per a l’autoconsum. Terceravia, legítimament, ha recorregut contra el procediment emprat i ha basat en aquests dubtes legals el seu rebuig al text, un rebuig que hauria estat compatible amb un discurs de posicionament polític sobre temes de gran interès per a la ciutadania. Igualment és comprensible l’abstenció estratègica del PS, que acumula greuges en la relació amb les forces de la majoria, però com a formació amb vocació d’alternativa de govern hauria d’estar en disposició de plantejar un discurs amb més elements que el mantra de l’habitatge. Perquè López va deixar en safata al president del grup demòcrata el titular simplista que el PS s’absté a la gratuïtat del bus o a l’augment de sous. El mateix Govern va fer un punt d’autocrítica naïf sobre les errades en el procés de tramitació, especialment pel rol del Consell Econòmic i Social. I dins del capítol de l’anecdotari, Jordi Gallardo i Carles Naudi van fer un esforç per reivindicar el seu liberalisme –neoliberalisme en el cas del conseller massanenc– i rebutjar l’intervencionisme tot i formar part del Govern i la majoria que més ha intervingut en els preus de l’habitatge o la fixació de salaris.