Editorial
Passius digitals
La nova llei d’actius digitals se situarà lluny de les expectatives. Les diferències entre el Govern i els seus propis parlamentaris i la renúncia del PS o terceravia a esmenar-la diuen molt de com ha estat de complicada la tramitació
Ens felicitàvem dissabte en aquesta mateixa Tribuna de l’aprovació de la Llei d’estacions de muntanya després d’una rocambolesca tramitació i de com el parlament havia aconseguit reconduir el text. Amb la proposició de llei d’actius digitals estaríem en el cas oposat: el contingut té poc a veure amb la declaració de principis. La nova regulació se situa a anys llum de les expectatives de disposar d’un marc pioner que permetés generar i expandir l’activitat del blockchain, les criptomonedes i els NFT. L’anunci d’una llei que donés seguretat jurídica a una activitat emergent havia provocat l’interès de la comunitat. Entre el col·lectiu de professionals estrangers establerts a Andorra, n’hi ha que treballen en el món del blockchain per als quals la regulació representava una oportunitat de traslladar o generar projectes al nostre país. El serial de la tramitació del projecte dona moltes pistes sobre el resultat final. La majoria va optar per treballar-lo via els grups parlamentaris, una solució més que qüestionable tenint en compte el contingut altament tècnic i l’impacte en altres àrees. Va presentar-lo al Consell ara fa un any i mig i, des del primer moment, va quedar clar el desalineament entre el Govern i els seus consellers. L’executiu apostava per dur a terme canvis d’envergadura, i, en una de les errades de la legislatura, va adjudicar i després anul·lar la contractació dels assessors per esmenar-la. Catorze pròrrogues després i amb 38 esmenes de DA i de CC –el PS i terceravia opten per inhibir-se–, el text s’allunya molt de la filosofia inicial. El parer dels actors del sector financer com l’AFA, que no es va tenir gaire en compte en l’inici de la tramitació, ha servit per posar aigua al vi. El text no inclourà una part essencial com els actius financers, que exigiria reforçar el regulador quantitativament i qualitativa, una possibilitat no prevista. Andorra, que volia liderar l’àmbit regulador del blockchain, acabarà anant a remolc de la UE. Potser millor, tenint en compte com ha anat aquest projecte i l’alta complexitat del món cripto.