Editorial
Reparar la vulneració de drets
La lentitud i l’abús de la presó provisional són dos dels vicis del sistema judicial andorrà. El Tribunal Constitucional ha emès diverses sentències identificant els problemes i recordant l’obligatorietat de reparar els perjudicis generats
La presumpció d’innocència estableix que ningú no és culpable fins que es demostri en un judici amb totes les garanties legals. Amb aquesta premissa, el debat sobre la legitimitat i aplicació de la presó preventiva entre els juristes està servit. El sistema judicial andorrà usa fins a l’abús aquesta mesura cautelar de naturalesa personal. La presó provisional hauria de ser excepcional –restringida a determinats supòsits, com el perill de fuga, de reiteració del delicte o de destrucció de proves–, però ha acabat esdevenint habitual amb efectes de pena anticipada. El mínim que es pot exigir tenint en compte la freqüència és la màxima cura amb el procediment, els terminis i, en cas de produir-se un error judicial, prou diligència per compensar amb la màxima celeritat les víctimes. Així ho ha entès el Tribunal Constitucional, que ha hagut de posar al seu lloc el ple del Tribunal Superior de Justícia, la Fiscalia i el Govern. La sentència s’ha produït arran del cas de tres joves, detinguts per introducció i possessió de marihuana el maig del 2020 i que encara estan pendents de judici. La descoordinació entre les resolucions de la batlle i el Tribunal de Corts va provocar que els processats quedessin en llibertat provisional condicionada durant cent dies per tornar a ser empresonats posteriorment. En un primer pronunciament, ara fa un any, l’Alt Tribunal ja va estimar que se’ls havia privat de manera il·legal de la llibertat en allargar-se la presó preventiva més enllà del temps legal i que el període esmentat s’ha de considerar a efectes legals com a part de la pròrroga de la presó provisional. La sentència semblava tancar el debat sobre els mecanismes de càlcul dels terminis, però un any després els magistrats han hagut d’intervenir de nou davant el rebuig del ple del Superior a indemnitzar-los basant-se en el fet que no s’havia produït error judicial ni que el possible greuge justificava una indemnització. Quan hi ha vulneració de drets pel mig un estat no pot minimitzar una negligència judicial ni actuar amb gasiveria en reparar-la.