Editorial

El repte de la mobilitat

L’agència de Mobilitat va centralitzar el 1997 les tasques de control i de gestió del trànsit repartides entre diverses administracions. El seu paper ha estat determinant i ho ha de continuar sent per racionalitzar la circulació

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’agència de Mobilitat està d’enhorabona. Celebra les noces de plata de dedicació a la gestió i pacificació del trànsit, un aspecte transcendent a Andorra com demostra que, tret de moments de crisi econòmica, figuri com a primera preocupació ciutadana. El nostre país ha d’estar preparat per acollir els vuit milions de visitants que es distribueixen bàsicament pel fons de les tres valls i per controlar, com va explicar ahir el ministre Víctor Filloy, 140.000 desplaçaments diaris en un dels països més motoritzats amb una ràtio d’1,2 vehicles (inclou cotxes, motos i vehicles industrials), segons dades de l’Automòbil Club del 2020. La seguretat viària i la reducció de la sinistralitat és el principal objectiu, però l’estratègia ha d’anar més lluny. La missió abraça l’alleugeriment del trànsit, per reduir el temps dels desplaçaments, però complementàriament vetllar per la sostenibilitat i la reducció de les emissions. El Govern ha apostat obertament per afavorir el transport col·lectiu en detriment del vehicle privat amb dues mesures que representen les dues cares de la mateixa moneda: la gratuïtat de l’autobús i l’increment dels impostos sobre els carburants. L’evolució cap a una mobilitat urbana racional, eficient i de mínim impacte ambiental és impossible sense la complicitat d’amplis sectors de la població, especialment quan comporta canvis d’inèrcia. Les administracions tenen la responsabilitat d’avaluar les polítiques que han de reduir el nombre de vehicles al carrer i la mobilitat ineficient. Poden ser una combinació de múltiples accions com el foment del teletreball i els plans de mobilitat de les empreses; la gestió intel·ligent de l’aparcament; el foment del cotxe compartit, a la demanda o del transport multimodal; la gestió del trànsit en temps real i la informació als conductors, i la promoció de les rutes de vianants i de la bicicleta pròpia i compartida. La recepta s’ha d’adaptar en funció del territori i de la cultura dels seus ciutadans, però en tot el seu disseny l’agència de Mobilitat ha de tenir-hi un paper determinant.

tracking