Editorial
L'etern debat de les pensions
La presentació de propostes a la comissió per al futur de les pensions acaba avui amb el torn del col·lectiu de persones amb discapacitat. Queden pocs mesos per a les eleccions però seria bo que els grups se n’oblidessin i treballessin conjuntament.
A pujar l’edat de jubilació, canviar el sistema de conversió de punts, augmentar cotitzacions, incorporar plans de pensions privats, finançar la branca salut a través del pressupost de l’Estat... Les opcions per garantir el futur del sistema de pensions són diverses però totes més o menys conegudes. En el marc de la comissió especial per buscar solucions a la problemàtica s’han posat sobre la taula múltiples estudis actuarials, diferents propostes per revertir la tendència i moltes reunions per encarar una qüestió complexa i que més tard o més d’hora ens afectarà a tots. Avui és el torn del col·lectiu de persones amb discapacitat que, entre altres qüestions, posarà sobre la taula la creació d’una “branca de l’autonomia”. És la darrera presentació de propostes que es farà a la comissió. Després, la voluntat és, segons va indicar el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, en el debat de Diari TV, fer una comissió d’experts que puguin fer una proposta tècnica que defugi dels posicionaments polítics en una qüestió tan cabdal. L’objectiu és poder tancar una proposta que tingui el suport de tots els grups parlamentaris, per tal que la reforma perduri en el temps. El debat televisiu organitzat pel Diari també va evidenciar que aconseguir-ho serà difícil, ja que DA i PS parteixen de posicions molt allunyades. Una vegada més, la proximitat de les eleccions generals no ajudarà a aplanar el terreny per tractar una problemàtica tan important sense que l’allargada ombra del recompte de vots tingui un important protagonisme. Negar el problema de les pensions, que afecta també tots els països de l’entorn, és irresponsable i populista. Fer un bon repartiment del pes, que suposarà per a la població i les empreses incrementar cotitzacions i allargar l’edat de jubilació, és una obligació dels dirigents polítics. Veient els posicionaments adoptats, tot fa pensar que serà difícil, una vegada més, que abans dels comicis hi hagi un ampli acord per tirar endavant una reforma tot i que sigui de mínims. Queda poc temps però s’ha fet molta feina els darrers mesos i seria una llàstima que no es pogués materialitzar en una proposta. Fer-ho, a més, donaria un missatge de responsabilitat pública independentment dels interessos electoralistes dels partits de cara a la ciutadania i ajudaria a retornar part de la confiança de la població amb la classe política. Tornar a convertir la qüestió en temàtica de campanya electoral no farà més que cansar la ciutadania i allargar una sèrie de decisions que ja van tard.