Editorial
Un informe de referència
L’informe de l’FMI retrata amb precisió els punts forts i les febleses de la nostra economia. No conté grans sorpreses però les recomanacions venen acompanyades de la fiabilitat i reputació de la primera institució financera internacional
La pertinença al Fons Monetari Internacional, un organisme que promou l’estabilitat financera mundial, brinda una xarxa de protecció als estats en moments de màxima adversitat política. Permet igualment l’homologació estadística, assessorament i suport als països que en formen part. En aquesta línia l’FMI i el Govern van fer públic ahir l’informe corresponent a la segona missió tècnica de l’organisme a Andorra en què es radiografia la situació econòmica al nostre país, la projecció dels principals indicadors i les febleses i amenaces i les mesures per mitigar-les. L’estudi, tot i el context de màxima incertesa internacional, subratlla el bon comportament de l’activitat a Andorra amb unes previsions de creixement del PIB real, ja descomptat l’efecte de la inflació, del 4,5% aquest any, del 2,7% el vinent, del 2,2% el 2024 per estabilitzar-se a partir del 2025 al voltant de l’1,5%. Augura que en el segon semestre d’aquest any es tornarà als nivells pre-Covid després d’una temporada d’hivern millor de l’esperada, però subratlla l’atonia del creixement en el mitjà termini i el control de la inflació gràcies als acords elèctrics negociats. L’estudi no comporta grans sorpreses més enllà de proposar un document de treball de gran utilitat per al Govern ateses les mancances de l’administració en l’àrea dels estudis. Avança molts dels grans debats plantejats: un mercat laboral en creixement –atur baix, però salaris insuficients i dificultats d’accés a l’habitatge–, l’escassa diversificació econòmica i la burocràcia per obrir noves empreses, la necessitat de reforçar l’ens de control financer i la lluita contra la corrupció i el rentat de diners, el control pressupostari i fiscal però la insuficient inversió en promoció econòmica i desenvolupament de reformar el sistema de pensions, incloent-hi l’increment de les cotitzacions, del factor de conversió i l’edat de jubilació. Més enllà del biaix ideològic amb què s’analitzin les recomanacions, el Govern no pot obviar un informe que posa de relleu els actius del país, però que també adverteix de les mancances.