Editorial
Habitatge de lloguer urgent
La població està amoïnada per la carestia de la vida però, sobretot, pels preus dels lloguers. Ho diu un cop més l’Observatori i sembla que, per fi, el Govern està disposat a invertir de veritat per afavorir l’accés a l’habitatge d’arrendament
Els ritmes de la política no són els dels ciutadans. Socialment i econòmica la resolució del problema de l’habitatge ha esdevingut urgent. L’espiral de preus ha obligat moltes famílies a destinar al lloguer una part de renda més elevada del que seria desitjable i complica la contractació de personal a les empreses. A aquest factor estructural se suma una inflació descontrolada des del darrer tram del 2021 que encara fa més costerut arribar a fi de mes. L’Observatori del primer semestre, que es va fer públic ahir, posa en relleu que l’habitatge és la primera preocupació d’un 49% dels ciutadans, dos punts més que la darrera onada, i no sembla que la tendència s’hagi d’invertir a curt i mitjà termini. Els tempos del Govern en aquest àmbit no han estat a l’altura de les circumstàncies. La irrupció de la covid-19 va obligar a destinar molts recursos a administrar les conseqüències de la pandèmia, però no pot justificar la falta d’intensitat amb què s’ha administrat el dossier. La complexitat del mercat de l’habitatge és tal que per intervenir-hi de manera efectiva no n’hi ha prou de congelar els preus any rere any, crear l’Institut de l’Habitatge, taxar testimonialment els pisos buits, incrementar els ajuts o fer noves lleis per afavorir canvis d’ús o intentar incentivar el lloguer. Tampoc els comuns han estat a l’altura. I en els casos en què van actuar amb celeritat, com ara la cessió dels terrenys de la Borda Nova al Govern, anunciada a bombo i platerets fa dos anys, ben poc s’ha avançat. Ja en mode eleccions, l’habitatge ocupa un lloc central del debat polític. El PS perquè és conscient que aquest és el taló d’Aquil·les d’Espot i el Govern per mirar de recuperar el temps perdut. Aquesta setmana ha anunciat inversions milionàries en promocions o compra de pisos i immobles. I tirarà de pressupost perquè del reiteradament promès fons publicoprivat no se n’ha sabut res més. Les prioritats de les administracions es perceben mirant-ne el pressupost. Ara, per fi, sembla que el Govern l’ha convertit en fonamental.