Editorial
Prevenir per no lamentar
El Govern i els comuns estan de sort. La tesi doctoral de Sergi Riba radiografia el risc d’un total de 242 conques torrencials. L’administració té una eina per posar fi a la falta d’inversió i planificar les actuacions per minimitzar perills
L’enginyer Sergi Riba ha presentat a la Universitat Politècnica de Barcelona una tesi doctoral que aporta molta llum sobre un fenomen natural complex com són els torrents d’Andorra. El treball, que li ha valgut una qualificació d’excel·lent i que pot ser una excel·lent eina per a les administracions, conclou que una de cada quatre conques presenta un risc de desbordament mitjà-alt. Les conclusions s’extreuen de l’anàlisi d’un total de 242 conques que afecten carreteres i zones urbanes del país a partir de 55 paràmetres diferents. Es tracta d’un estudi ingent, que s’ha allargat durant sis anys i el primer resultat del qual ha estat l’obtenció d’una base de dades de més de 13.000 valors i que hauria de servir per millorar la prevenció davant un fenomen natural que, històricament, ha demostrat la seva capacitat de destrucció. El juny i juliol de l’any passat ja vam poder viure dos episodis en forma de forts aiguats amb allau de fang i pedres a la zona de Bixessarri, que, afortunadament, no van comportar danys personals. Algunes de les conclusions que extreu Riba no per imaginables perden transcendència. Són les que fan referència, per exemple, a l’increment de la freqüència i intensitat de les torrentades arran del canvi climàtic o el creixement urbanístic en zones cada cop més exposades. Aquests factors incrementen el risc sobre les persones i obliguen les administracions a redoblar esforços. I aquí és on s’encenen precisament els llums d’alarma. La tesi aporta una dada preocupant que hauria de ruboritzar els ministres que s’han succeït al capdavant de la cartera d’Ordenament del Territori. Des de l’any 2008, quan esclata la darrera gran recessió econòmica, no s’ha invertit en obres hidràuliques destinades a la gestió de les conques i la correcció dels torrents. És, per tant, necessari una planificació de les accions partint dels punts més perillosos i l’estudi pot ser una eina excel·lent per calendaritzar-les perquè, com diu el doctor en enginyeria civil: “Calen mesures preventives, no actuar només després d’una catàstrofe.”